Així com la porta de l'Anunciata...


Obra:La ciutat de l'oblit (p. 743)
Municipi:Lleida
Comarca:Segrià

testing image

Així com la porta de l'Anunciata o de les Núvies deu el seu renom popular a la cerimònia de l'himeneu, la dels Fillols es diu d'aquesta manera perquè devia ser l'accés a Santa Maria de les criatures que anaven a rebre el bateig, un sagrament que igual que el del matrimoni només podia ser administrat a la catedral, almenys fins 1602, quan els paers aconsegueixen la implantació de piques baptismals en altres parròquies de la població. En aquells temps, la porta dels Fillols era la principal del temple, la més visible des de baix de la ciutat i l'entrada directa pujant des de la plaça de Sant Joan i el pont del riu. Per això era també la més sumptuosa. Els elogis als seus acabats arquitectònics i escultòrics no li han precisament escassejat. Alguns exemples, triats a l'atzar, sense ordre ni concert: enamoran su lujo y esplendidez, su majestad y su pureza (Roca i Florejachs); la maravilla del templo (Serra i Boldú); ella sola ja bastaria per donar universal fama al monument y a la Ciutat que la guarda com una preuada joya (Ceferí Rocafort); sin duda alguna el mejor trozo que contiene esta catedral (Enric Blanch); cap fastuositat hi és estalviada (Puig i Cadafalch). També en vers les lloances han arribat, potser la més autoritzada de la boca o la ploma de Magí Morera:

Porta dels Infants,
tota meravella,
que ha encisat més ulls
que en el mar hi ha arena...

I és que, tal com deixava clar el citat Ceferí Rocafort, aquesta portada airosa i proporcionada forma un tot tan harmònich, tan ben entès y tan "nostre", que la crítica més exigent no pot sinó doblegar-se davant aquest prototipus de l'anomenat romànic lleidatà, puix que sols en les comarques lleydatanes lo trobàm desenrotllat. La porta dels Fillols és l'exemple més reeixit i emblemàtic del que els historiadors de l'art han convingut en anomenar l'escola de Lleida d'escultura romànica, per bé que la gracilitat resultant de la superposició de columnes, capitells, arquivoltes i atri, de vegades pot arribar a produir la impressió que el conjunt depassa els límits estrictes del que s'entén per romànic. N'és tant de gentil y ayrosa la porta dels Fillols, constatava Mestre i Noé, que fins sembla qu'hagi volgut dexar lo repós y serenitat de les demés portalades del romànich, per redreçar-se y estirar-se ufanosa y presumida.