De senzill, la veritat, el casalot...


Obra:La ciutat de l'oblit (p. 1055)
Municipi:Lleida
Comarca:Segrià

testing image

De senzill, la veritat, el casalot no ho pot ser més, almenys pel que fa a l'estructura i de portes enfora. Una planta compacta, quadrangular, amb un pati central igualment quadrat. Teulada de dues aigües en les quatre ales. Parets fermes, altes i llises, de pedra fosca (gris clar en els panys que mereixen la visita fisiològica de coloms i altres plumífers habitants de la veïna catedral). Poques finestres, regulars en distància i dimensions. Cap balconada o galeria. Formes simples i adustes, murs pelats, daus minerals repetits fins a la relativa infinitat, volums massissos i sense gaire amenitat. Això, naturalment, part defora. L'interior de l'estoig petri ja és una altra cosa, ben distinta.

L'arc de la porta principal, l'originària, la que mira de fit a fit la catedral, llueix unes grosses dovelles, les pedres de major dimensió emprades per obtenir aquesta solució tradicional catalana, si creiem Monzón. I damunt la porta adovellada, una imatge de la Mare de Déu presidint i trencant la monotonia de la façana. Una façana que avui apareix tota amb carreus vistos, però la present no ha estat ni molt menys la visió habitual d'aquest element al llarg de la història. En el dibuix a ploma de J. L. Pellicer, per exemple, que il·lustrava la portada del periòdic en català La Llumanera, publicat a Nova York, número 70, corresponent al febrer de 1881, es pot veure la fatxada completament emblanquinada, i no precisament de colomassa, pero s'ha tingut al menos lo bon sentit de no embrutar la estatua, ni las parts ornamentadas, i que contrastan vigorosament ab sos tons obscurs sobre la massa blanca de cals.