Els ocells habiten la cornisa o la teulada de la catedral...


Obra:La ciutat de l'oblit (p. 1049-1050)
Municipi:Lleida
Comarca:Segrià

testing image

Els ocells habiten la cornisa o la teulada de la catedral, però fa l'efecte que van a fer les seves necessitats naturals, per dir-ho al més finament possible, a la façana de l'antic hospital de Santa Maria, i això que en aquell costat els esperen unes descoratjadores defenses en forma de rastelleres de punxes en els ampits de les finestres. Per a això només els cal sobrevolar una estreta separació, corresponent a la perllongació del carrer Major que separa els dos monuments. La façana pètria que s'alça davant per davant de la moderna seu prou que se'n ressent, de la visita dels hostes alats. Tota la llisa duresa grisa del frontal compacte del vell hospital apareix esquitxada del blanc de les dejeccions de les aus, rebaixada a còpia de pinzellades fisiològiques la foscor originària de la pedra, tot ratlladet, esquitxat, una composició puntillista, un fenomen digne d'admiració. Quin estrany delit troben les criatures voladores a anar a evacuar a la casa del davant?

Assegurava en 1927 Valeri Serra i Boldú que l'edifici del hospital atrae enseguida las simpatías. Sí, sobretot les de l'ocellam. Conjuntures escatològiques a banda, no hi ha dubte que es tracta, com el mateix Serra reconeix, de l'edificio civil de màs indiscutible mérito de la ciudad, una de les darreres però no menys importants mostres del gòtic català. I constitueix un formidable testimoni de la puixança de la Lleida medieval i dels miraments socials —més acostats a la caritat cristiana que als plantejaments igualitaris del modern estat del benestar— dels prohoms que el van aixecar. Vell hospital de Santa Maria...

Parles del bon temps de la Paeria,
la qui, assadollada d'amor humanal,
amb les romanalles del rebost pairal
muntava els teus murs i el graner et nodria.

L'amor humanal elogiat pel poeta Estadella portaria als lleidatans del segle XV a construir un refugi de malalts en l'indret denominat en aquella època el Pes del rei. Corria l'any 1445 quan els paers i el capítol acordaven d'elevar al sant pare la petició que els permetés d'aplegar els set hospitals existents aleshores a la ciutat en un de sol, el situat al marge esquerre del Segre, que era conegut com Sant Marcial.