Va arribar fins a l'embocadura de la futura nova avinguda...


Obra:La felicitat (p. 33-34)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Va arribar fins a l'embocadura de la futura nova avinguda. Era ben bé com un cop de destral en plena ciutat.

La claror de la lluna trencava la intensa foscor. I això permetia a la noia de contemplar els edificis que encara quedaven drets. No n'hi havia gaires. I de nit i sota aquella llum, els esquelets de les cases semblaven decorats de teatre. La majoria d'edificis d'aquella zona ja havien anat a terra i el panorama que es distingia pujant des de la banda de mar era desolador, destrucció pura, com si hi hagués hagut un terratrèmol. O com si Espartero hagués tornat a bombardejar Barcelona des de Montjuïc: la Nonnita Serrallac havia sobreviscut a la desfeta del seu circ a força de pensar en casa seva, en els carrers i carrerons del vell barri. I s'havia trobat que no existia res: ni barri, ni carrer, ni casa, ni família: son pare havia mort mentre ella era fora i el seu germà petit havia desaparegut sense deixar rastre. Després d'uns quants anys de no passar per casa, devia pensar que la seva germana no tornaria mai mes.

On abans hi havia un barri ara només hi havia carcasses, un seguit d'immensos solars i esplanades separats per clots, muntanyes de runa, rases profundes com trinxeres o, simplement, tancats de fusta... I a mes,aquells forats negres i immensos, que es deia que temps a venir haurien de servir per fer-hi circular trens sota terra.