testing image

Indíbil i Mandoni

Jo canto dos herois a l'ombra de la història,
Com dos estels que brillen en el llunyà passat,
I dins de les Hispànies lluitaren plens de glòria
Pels déus i per la terra i per la llibertat.

I cel dels ilergetes il·luminà llur vida.
Indíbil i Mandoni, germans i capitans.
Amb el triomf, la palma, cercà per ells la mida
D'Aníbal i d'Asdrúbal i els Escipions romans.

La vida de la terra estava en llurs espases,
Ben gran l'enemic era, puixant, nombrós i fort.
Les viles trepitjades, les hortes i les cases.
Només un crit de guerra podia fer llur sort.

I el crit s'oí pels àmbits, fent tremolar la terra,
Els rius la bressolaven, la plana l'acollí,
I l'aire empenyia volant de serra en serra
Com un ocell que canta en un frondós jardí.

El corn de la revolta amb força ressonava
Del Sícoris a l'Iber com un càntic sagrat,
I els pobles acollien el crit que agermanava
Els homes i la terra, la fe i la voluntat.

Ilerda governava la plana i la muntanya
Al cim de dues crestes com dos braços gegants
Fou ella qui s'alçava davant la gent estranya
Que la volia prendre amb aires dominants.

Ilerda no cauria com una tendra rosa,
La mare mai no deixa abandonats els fills,
Els cerca i en té cura amb una mà amorosa
I lluita per llur vida quan vénen els perills.