El semàfor va canviar a verd...


Obra:Oli en un llum (p. 83-84)
Indret:Pont Vell
Municipi:Lleida
Comarca:Segrià

testing image

El semàfor va canviar a verd i en Joan va encarar el pont vell. A sota, la canalització del Segre, i a davant, un barri de Cappont cada cop més desconegut. Que lluny quedaven les inundacions de feia més de vint anys, quan l'aigua saltava per sobre del pont, i quan entrava desvergonyidament dins les cases properes al riu. Ho havia deixat tot de cap per avall, l'aigua. En canvi, mentre travessava el pont, podia contemplar els edificis de primera línia de riu: alts, majestuosos, moderns, com bona part d'un barrí que creixia sense aturador. Els descampats de la vora del riu i els trossos de fruiters havien donat pas als carrers, a les places, als aparcaments, a més ponts. Lleida s'estava fent gran, molt gran, massa gran al seu gust. En pocs anys havia augmentat quant, deu mil habitants? Quinze mil? I què se'n faria, d'aquest nou contingent, com encaixaria amb la ciutat que l'acollia? La ciutat de Lleida conservaria el seu caràcter tradicional, el tracte sincer amb la gent, l'equilibri idiomàtic preexistent, el prendre's la vida amb tranquil·litat? No volia ni pensar en una Lleida a mil per hora, una Lleida impersonal, ciclòpia, col·lapsada, una Lleida saturada de modernor. La mà de la Lali va interrompre els seus pensaments. Li estava acaronant la galta, de dreta a esquerra i d'es­querra a dreta. Les carícies li produïen una barreja de relaxació i de pessigolles, sense poder distingir ben bé què sentia realment. Podia experimentar la relaxació més absoluta i, a continuació, reprimir un principi de rialla. Van passar per davant de casa de la Lali, però no van parar. Anaven cap a la Bordeta, cap a la carre­tera d'Albatàrrec. Cap al tros de pomeres que tenien en semipropietat.