A la mort de D. AntoniI López


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

A la mort de D. AntoniI López  (Fragment)

L'arbre ha caigut!, jo li diguí ans de caure
al colp terrible de la mort cruel:
—De tos records quin més te ve a complaure,
avui que aixeques ta brostada al cel?

És d'haver vist a l'ombra de tes branques
infantes, reis i prínceps solaçar,
com voladúria de gavines blanques
jugant amb les escumes de la mar?

És d'haver, davant ells, d'una a una,
fet desfilar vint naus a llur servei,
collar esplèndid de brillants que engruna
lo vassall a les plantes de son rei?

D'haver sentit l'esclat de la grandesa?
D'haver gosat la flaire de l'amor?
D'haver passat per ones de riquesa,
sense deixar-hi, ni tacar lo cor?

D'haver mig segle, com marina roca,
amb l'ona, els vents i la maror lluitat?
D'haver-hi, com corona de ta soca,
honors i glòria i cors amics lligat?

—No —em respongué—, mos dies més feliços
no me'ls donà la glòria ni el plaer,
sinó l'orfe, lo pobre, els malaltissos
que prengueren mon tronc per respatller. —