Durant els anys 40 i 50 vaig anar-hi molt sovint...


Obra:El túnel dels anys 40. (p. 205-206)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Durant els anys 40 i 50 vaig anar-hi molt sovint: era el restaurant predilecte de la gent de Destino. A Les Set Portes, en aquells temps difícils, s'hi oferia un menjar copiós i opulent, una carta dilatada i temptadora i, com que estava al costat de l'esta­ció de França, era el lloc de parada d'aquells dos grans periodistes, en Pla i en Brunet, que venien o anaven, respectivament, cap a Palafrugell o Figueres.

Vaig ser amic i client del senyor Paco, un homenàs exuberant i cordial, ja desaparegut. Hostaler d'una vocació esplèndida, el senyor Paco, quan no era darrera el seu taulell circulava per entre les taules, preguntant com anava el menjar, fent broma, somrient, indignant-se quan una cosa no marxava prou bé, i regalant minúsculs contes de Calleja a les senyores. Fou una figura llegendària. Josep Pla l'estimava molt i contava una anècdota deliciosa de quan van coincidir, exiliats, a París durant la guerra civil. El senyor Paco no tenia res a fer, però se sentia incapaç d'estar-se quiet. Es llevava de matí i cada dia anava a Les Halles, el gran mercat de París. Allà examinava i discutia tots els queviures i feia una llista imaginària de compres, com si tingués un restaurant. Un dia comprava peix, que era magnífic i anava a bon preu; un altre, verdures o llegums; i sobretot, cada dia, carns i caça. Acabat aquest tomb, que durava un parell d'hores, el senyor Paco se'n tornava feliç, amb tota una magnífica comanda que només existia a la seva imaginació. Tota l'estona anava pensant els plats que serviria. És una anècdota emocionant, gairebé poètica, d'un home que no podia viure sense treballar en el que més estimava: donar de menjar a la gent i fer-la feliç.

Les Set Portes era un restaurant llegendari per la generositat curulla de les seves safates i plats i per la confecció de la cuina popular, suculenta i tradicional. Representava el triomf de l'alegria contra les nostàlgies de les fams passades. Allí es presentaven els espectaculars peixos al forn, els delicats popets, els escan­dalosos i alegres arrossos —la cèlebre paella Manolete—, els tendres peus de porc gratinats, l'honrat cap-i-pota, els plats de pasta, la carn de bou generosa i sagnant. Era un lloc per als grans àpats, animats per la cordialitat efusiva d'aquell home gros, cepat, hospitalari, de veu sonora i ressonant. Tot Barcelo­na hi anava.