Los Jocs Florals de Lleida...


Obra:Mossèn Jacinto Verdaguer (p. 113-114)
Municipi:Lleida
Comarca:Segrià

testing image

Los Jocs Florals de Lleida, si cada any són lo mellor número de la Festa Major, en aquell se notava que tenien quelcom més d'extraordinari. Ben bé ho féu notar l'Alcalde D. Roman Sol i Mestre que no es contestà obrint l'acte amb les paraules de ritual, sinó que féu ressaltar l'altíssim relleu de «la personalitat literària del qui aquell dia honrava a Lleida al presidir la festa i també que el poble lleidatà li devia veneració i respecte per ser Mossèn Cinto una llegítima glòria de Catalunya». Prenc aqueixes pa­raules d'un periòdic de l'època, La Comarca de Lleida que continuava dient: «A l'avançar per a llegir son discurs presidencial l'eminent poeta, una tempestat d'aplausos va ressonar enèrgica i vibrant per tot los àmbits del teatre: tothom posat de peu aplaudia amb fe i entusiasme quines demostracions se repetiren al mig i al final del discurs....» lo discurs de Mossèn Cinto que fou un cant a Lleida patriota i cris­tiana, devota de la Mare de Déu en lo temps antic i actual.

Amb aquella festa tingué dos sorpreses literàries, una fou la poesia guanyadora de la «flor natural» de Mossèn Anton Navarro titulada En lo cim del Pirineu, en la que hi vegé l'obra afortunada d'un poeta nou que demostrava ben bé estar sadollat del poema Canigó. L'altra fou la de conèixer tota la rica varietat de nostres cançons de collir aulives, de ronda i de pandero que jo vaig presentar a certamen, per a demostrar-li que havia escoltat la recomanació que em tenia feta de recollir tot lo folklore d'Urgell.  [...]

Com és de consuetud, aquella nit s'obsequia al President dels Jocs Florals i als autors premiats amb un sopar en la Fonda d'Espanya, i a l'hora del xampany s'alçà el poeta Don Magí Morera i Galícia per a dir d'aquella manera que ell sap fer-ho, tot aquell goig que sentia Lleida d'hostatjar a Mossèn Cinto. Brindà igualment Don Frederic Renyé testimoniant al Poeta l'afecte de Lleida i sos devots, fent notar que mai aquell acte havia cridat a tanta gent com aleshores que hi tenien al cantor de L'Atlàntida.