A l'esquerra de l'escalinata...


Obra:La ciutat de l'oblit (p. 371)
Municipi:Lleida
Comarca:Segrià

testing image

A l'esquerra de l'escalinata, segons s'entra, en l'indret ocupat antany pels orxaters i neulers, s'alça una fonteta amb un doll que raja de la faç ferotge d'un lleó, culminada per un tendre infant amb pinta d'angelet entremaliat que cavalca un cigne de pedra. En aquest mateix cantó es troben dos ben agençats jardinets rectangulars, l'un anomenat el jardí de les granotes i centrat per una basseta rodona, damunt la superfície remoguda de la qual escupen uns quants amfibis de pedra el seu rajolí incessant; l'altre, jardí de sant Jordi, disposat amb dos allargats estanyols del bell mig dels quals emergeix un sortidoret vertical. Tot plegat, un conjunt de ressonàncies andaluses, en què l'aigua i les flors s'agermanen a la perfecció, bastant en la línia dels jardins granadins del Generalife o de l'alcàsser cordovès.

Del passeig principal cap a l'esquerra s'estén un dilatat rectangle de gespa, on creixen aparentment al seu albir arbres i arbustos de dotzenes de classes i altres tants colors. Aquest racó alhora ordenat i salvatge, que respon a la denominació oficial de jardí del treball, més bé contradictòria, ja que en realitat convida al lleure i la rebolcada, recorda un parc anglès, la bella teoria de parterres i fonts que Josep Maria Espinàs va saber endevinar en aquests Camps. És clar que no totes les valoracions coincideixen, i així el propi Pleyan, tot i reconèixer l'amenitat dels jardins, en retreia una distribució excessivament monòtona.