És fosc. La llum dels fanals potser una mica freda...


Obra:Retalls (p. 132)
Municipi:Manresa
Comarca:Bages

La plana de l'Om està situada en un punt estratègic que uneix la part medieval de la ciutat amb el Born, la més comercial i burgesa. És, a més, punt de pas cap a l'estació de Renfe, situada a tocar el riu Cardener. El nom de la plaça és degut a l'arbre que, replantat divereses vegades, des de fa molts anys, presideix l'indret. En aquesta plaça, hi podem trobar alguns edificis que mostren el substrat barroc de la ciutat: Ca l'Oller, casal barroc que consta d'un pati central coberta amb cúpula i llanterna, o l'edifici de la Fundació Caixa Manresa, en què destaca l'ornamentació barroca del balcó, amb la inscripció del 1673. En qualsevol punt d'aquesta plaça, potser a prop de l'om que li dóna nom, podrem llegir els següents textos: una prosa de Lluís Calderer, que destaca el caràcter de la plana de l'Om i la seva importància per entendre la veritable personalitat de la ciutat; i dos poemes, firmats respectivament per Maria-Lourdes Soler i Lluís Calderer, en els quals es recorre l'espai
testing image
Veu de l'autor:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/lrBJlAOi2p5D1NGit0mo.mp3

És fosc. La llum dels fanals potser una mica freda. Des de la Torre de Santa Caterina, la corrua de cotxes que passen pel Passeig del Riu deu semblar una processó de cuques de llum. El cel, ara, és blau de vellut. Pipelleig d'estrelles.

Dia feiner. Quan el rellotge de la Seu toqui les dotze serà difícil trobar ni una ànima pels carrers. El silenci es mastega. Vibra entorn d'un vidre blau el vol d'una falena. Contuberni de gats a redós d'un container. Una ombra difusa pren aires de maniquí amanerat. L'airet de la matinada juga a córrer amb un full de diari arrugat. Més d'hora o més tard tothom s'ha anat colgant. Sols la noia més tocada de Manresa seu invariablement en el seu lloc de sempre a la Plana de l'Om.