A continuació de l'angle que fa aquest mur...


Indret:L'Aranyó
Municipi:Plans de Sió
Comarca:Segarra

testing image

A continuació de l'angle que fa aquest mur, una tercera porta, més ampla i més alta, permet d'entrar a un espai/vestíbul que comunica amb dues altres portes, més petites, la que correspon al rebost, a la dreta, i la que dóna a la botiga, a l'esquerra. A la primera habitació hi ha lleixes perquè hi madurin els fruits destinats al consum familiar, però alguns, fàcils de lligar, pengen dels ganxos que baixen del sostre; al terra, potser, un sac de farina, una bóta de vi i les gerres de l'oli.

La segona habitació és dividida en tot de calaixos separats per curts envans a banda i banda d'un passadís que arriba fins al fons de tot; s'hi guarden l'ordi, el blat, la civada, el sègol. Els cereals que s'han de vendre hi faran una estada breu, mentre s'hi quedarà fins a la tardor el gra de la sembra, cobert per una capa de pols insecticida que, quan la remous, alça petits núvols vermells.[...]

Travessem de nou la sala de les plomes de paó i, a l'altre extrem, una porta de dos fulls plegable, però sempre desplegada, amb el damunt de feltre verd, com si esperés la baralla. Tot de llibreries que s'atansen al sostre sense arribar-hi, amb volums vells i moderns, cobreixen les parets, però també hi ha un armari amb jocs de loteria, taulers de dames i d'escacs i, al fons, un canterano que emmagatzema fòtils ja espatllats, potser un baròmetre, les ulleres quevedesques d'algun avi curt de vista, un estoig amb compassos, de quan el mateix avi era un col·legial...[...]

Per la porta encarada al balcó podem sortir a un passadís i tornar cap al rebedor si volem abocar-nos fugaçment a un petit dormitori sense claror, amb un sol llit, que veïneja amb l'entrada a la torreta. La deixarem per després i ara farem cap a la cuina, badívola, ben il·luminada per una finestra que obre els porticons sobre el corral. S'imposa aquí una gran taula rectangular de fusta ennegrida pel temps i per l'ús, i s'imposa la llar de foc prou ampla per deixar lloc, sota la seva campana, a dos racons on et pots asseure i escalfar-te, ben a prop de les flames que acaricien una panxuda olla de terrissa o un perol ben subjecte pels clemàstecs. Els fogons són d'obra, per a llenya o carbó, l'aigüera és de pedra i, damunt, un dipòsit allargassat et facilita aigua corrent si, abans, l'has omplert amb els càntirs o sellons, com diuen al país.

El menjador és a tocar: una habitació quadrada, no gaire gran, amb la finestra de festejadors, o sia, a un costat i a l'altre, en la mateixa doella, uns seients de pedra que s'encaren, una taula rodona n'ocupa el centre i sis cadires amb el cul de palla s'arrengleren a les parets laterals. La del fons l'acapara amb el seu volum un rellotge de pendola que sembla que surti del terra per enfilar-se quasi un parell de metres. El pèndol, visible, retarda i, dalt, l'esfera exhibeix una numeració romana. Més modest és el trinxant de la paret frontera, envellit però de factura moderna. En els seus calaixos potser encara queden escasses culleres i forquilles de plata.[...]

Sobre, altre cop escales amunt, hi ha un menut dormitori amb un sol llit. No n'hi cabrien pas dos, tan reduït és, i prou han fet d'encabir-hi una palangana, una tauleta de nit, la cadira prop de la finestra. Però la cambra és especial. Hi ha un entresolat al qual no pots pujar si no disposes d'una escala de mà, com no sigui que t'hi enlairis des de la cadira i et lliuris a tot d'exercicis de gimnasta. Aquest enfony és l'arxiu i, en tot de lligalls i de pergamins, s'hi amunteguen els documents de la família, més o menys endreçats per algú que tenia paciència, qui sap quantes generacions fa.