Anit, aquest somni...


Obra:Darrers diaris inèdits (p. 69-70)
Indret:L'Aranyó
Municipi:Plans de Sió
Comarca:Segarra

testing image

Anit, aquest somni: la meva dona enfila el cotxe cap a la pujada que mena a l'Aranyó. En arribar sota el poble, on abans hi havia el cementiri i encara avui hi ha l'església, ens trobem amb un gran embús, però així i tot pot enfilar-se cap al camí que, envoltant-lo, desemboca a l'era del castell. Ens veiem obligats a desviar-nos cap a la cuneta per un altre vehicle que ens barra el pas; en surt l'Albert Manent, el qual ens diu que acaba d'arribar en Pujol. Ens cal esperar, doncs. Se'ns atansa algú altre, d'un altre cotxe; és un xicot jove que m'identifica i s'admira de la meva presència, però no explica el motiu d'aquesta estranyesa tan singular, puix que al capdavall es tracta del meu poble. Al cap d'una estona, nosaltres sempre a la cuneta, comencen a pujar cotxes, dos, tres, quatre, seguits per un altre, totalment negre i amb els cristalls enfosquits perquè no es puguin veure els seus ocupants, en el qual suposem que viatja el president de la Generalitat. Quan el seguici ja ha passat, engega el cotxe d'en Manent, aturat a l'altra banda del camí, i, darrere seu, pugem fins a l'era, on tenim la sorpresa de veure que entre el clos i el camí de Muller, on abans es dreçaven els pallers, s'alça una mena d'oasi amb tot d'arbres verdíssims i d'allò més corpulents, com si hi fossin des de segles enrere. Bo i que els camps a l'entorn continuïn pelats, aquella breu clapa transforma el paisatge. La meva dona aparca a l'altra banda, mentre ens preguntem què se'n deu haver fet, de tots els altres cotxes. No se'n veu cap, i resulta difícil d'admetre que, tants, hagin pogut penetrar fins a la placeta de davant del castell, massa petita per encabir-los. A la façana del darrera de can Sala hi ha una llarga balconada, abans inexistent, on es veuen dues noies, vull suposar que la Roseta i la Teresina, vestides amb una mena de quimonos clars i, darrera d'elles, hi ha més gent...

Em desperto en baixar del cotxe, disposat a esbrinar el motiu de la visita presidencial. Em cal suposar, dic més tard a la meva dona, quan li explico aquest somni, que anaven a col·locar una placa al castell, probablement per recordar que hi vaig néixer... És normal, doncs, que aquell noi s'estranyés de la meva presència a l'indret, si jo ja era mort. I, ara que hi penso bé, també l'Albert Manent feia mala cara, en adreçar-se'm...