Ara ens tocava tornar a la nostra casa de Cervera...


Obra:Memòries de Ponent (p. 33)
Indret:Cementiri
Comarca:Segarra

testing image

Ara ens tocava tornar a la nostra casa de Cervera, que vam trobar plena de ferides de guerra, amb els pins escapçats, amb branques arrencades i les cicatrius de la metralla a les parets arrebossades. Vam trobar l'interior de la casa enrunat, l'escala malmesa... A poc a poc ho vam tornar a refer. El mas solitari, la Torre maltractada per la guerra, havien guanyat per sempre el títol de llar Ferran. Poc temps després m'arribava la notícia de la mort del Jaume de cal Tomás. Jo coneixia la mort de prop. N'havia parlat amb ell durant la guerra, quan n'havien mort tants, l'un rere l'altre. Però ara la mort trucava directament a la meva porta. El seu tust era per a mi, no per als altres. Vaig anar a enterro, com diem a la Segarra. Vaig sortir d'hora de Cerve­ra per arribar-hi a temps. M'esperava a casa seva, blanc i mudat al seu taüt, i el vaig acompanyar al petit cementiri, al peu del poble, on tots els nínxols tenien la mateixa llosa: una estela amb la imatge de la Mare de Déu del Roser al mig d'un rosari. El vam deixar en un d'aquests, prop del camp de futbol on havíem jugat tantes vegades. Després vam anar pujant cap al poble, fins a casa seva, on vaig dinar amb la família. A la tarda vaig tornar caminant a Cervera. Ha passat més de mig segle i encara em sembla que vaig i vine d'aquell enterrament. Però ara sé que no van morir amb en Jaume ni l'ànima ni el record, que a poc a poc es van anar fonent en l'espill encantat en què retrobem el que la mort no es pot emportar.