Una cridòria estrident i confusa s'estenia...


Obra:Tornant-hi a pensar (p. 65-66)
Municipi:Cervera
Comarca:Segarra

testing image

Una cridòria estrident i confusa s'estenia amb rapidesa pels carrers i despertava els qui encara dormien en aquella freda matinada de gener. Les veus, a mesura que s'atansaven, s'anaven concretant:

—Han robat la Relíquia!

—Sacrilegi!

—Misericòrdia, Senyor!

Moltes dones corrien adelerades; els homes formaven rotlles i parlaven en veu alta mentre eixia de totes les boques un floc de boira, tot seguit esvaït.

Les finestres s'obrien amb estrèpit i s'establien diàlegs entre veïns i amb la gent del carrer. Tothom anava abandonant les cases i s'acorruava vers la plaça on s'aixecava l'església profanada.

Les portes del temple estaven obertes de bat a bat. Les altes voltes feien ressonar els murmuris, que aviat foren veus irritades i planys sorollosos. L'església s'omplia ràpidament. Algunes dones, agenollades davant de la reixa forcejada, ploraven. La capella de la Relíquia tenia el llanternó de la volta obert i en penjava fins prop de terra una corda sinistra. Per aquella corda, amb nusos equidistants com denes de rosaris, havien davallat els lladres quan la capella estava submergida en plena foscor nocturna, balancejant-se en l'aire, jugant potser, sense respecte al lloc sagrat ni doldre's de la desolada angoixa que havien de causar a tota la comarca.

L'altar es veia trepitjat i la porta del sagrari esbotzada. Trossos de ciri a mig cremar estaven escampats damunt del paviment enrajolat.

La multitud envaïa tumultuosament la capella, com si tothom volgués contemplar de prop l'indret del sacrilegi per fer més punyent el propi dolor. Quan els guàrdies civils aconseguiren d'entrar, els costà molt de reduir les onades d'empentes dels qui no es resignaven a quedar fora.

Els fets ocorreguts eren interpretats de maneres contradictòries. La corda penjant era la delació més clara. Després, s'havia trobat espanyada la porta per on els lladres sortiren; més tard pogué comprovar-se que els lladres també havien entrat a la sagristia; calgué resseguir tota l'església capella per capella i fer l'inventari de l'espoliació. Faltaven unes sacres de plata, les joies d'una imatge i altres peces del tresor. Tot era de doldre; cap altra pèrdua, però no produïa, ni de bon tros, el dolor vivíssim i la indignació del robatori de la Santa Relíquia, tantes vegades miraculosa, centre de la devoció del poble, i del seu reliquiari, cobert de presentalles que eren altres tants testimonis de peticions i de gràcies obtingudes.