Les autoritats han entrat que no hi cabia ningú...


Obra:Tractat de geografia (p. 70-71)
Municipi:Cervera
Comarca:Segarra

testing image

Les autoritats han entrat que no hi cabia ningú i Santa Maria, plena de gom a gom, era una gernació que s'atapeïa als bancs i a les cadires de tisora posades al passadís i als altars laterals per aprofitar l'espai. Han obert les portes una hora abans i, a les set del vespre, el carrer Major era el degoteig d'una processó que no parava amb els qui no dubtaven a bescanviar fins a una hora llarga d'espera per la possibilitat d'assistir a la funció amb les millors condicions. El representant de la Generalitat ha tallat encara més just i ha arribat quan els músics ja afinaven davant de l'altar i, darrere seu, sobre el graonat de fusta al peu del baldaquí, la setantena de cantaires havia anat passant en fila índia fins a plantar-se al lloc que els pertocava.

L'espai reservat a les autoritats revelava una manca d'encaix entre oferta i demanda, i la fusta del tercer banc, òrfena d'estadants, compartia solituds amb el paper enganxat que recordava la seva condició de territori de reserva. Des d'un racó a la dreta de la nau gòtica, i amb una acció diligent i discreta, ens hem acostat a ocupar-la i ens hi hem assegut poc abans que el sacerdot entrés al temple amb la relíquia del Sant Misteri, el moment que marca l'inici de la cerimònia, quan, tothom dret, es canta l'«Oh, Crux». La plaça assolida ha resultat d'una bondat immillorable, davant per davant dels solistes i de Xavier Puig, que es deu comptar entre els directors més joves en la història de la música d'aquest país. En les Completes d'avui ha tornat a reivindicar un estil de direcció elegant, un ofici segur, eficaç i sobri allunyat del gest ampul·lós, del moviment massa histriònic i altres detalls de teatralitat que no condueixen a gairebé res.

I ha començat la festa amb l'harmonia de les veus i l'orquestra, aquest curiós matrimoni de les Completes que circula entre repunts de criteri clàssic i aires de música popular: la majestat emfàtica de la corda vora l'alegria enèrgica del metall, la lírica dolça de flautes i clarinets falcant l'èmfasi de la percussió, el diàleg entre el cor i els solistes fins a constituir una música sacra peculiar, diferent i alegre. Els tres nocturns d'aquestes matines guarden sempre un punt equidistant entre l'èmfasi religiós, l'òpera i la sarsuela, un rar equilibri entre llampades d'alta volada lírica i concessions als compassos de ballable que les han fet tan populars. El pinyol inicial del baix i la soprano —Christum Regem, /pro nobis in Cruce exaltatum. / Venite, adoremus— sembla no tenir res a veure amb la intervenció immediata del cor, però la inflexió té la virtut de marcar l'equilibri entre el sublim i el popular, que era, en definitiva, el que volien Joan Pont (1813-1885) i Salvador Vidal (1818-1884), compositors cerverins de les Completes.