(Cervera 5 de febrer de 1892. Prop de la mitjanit)


Municipi:Cervera
Comarca:Segarra

testing image

(Cervera 5 de febrer de 1892. Prop de la mitjanit)

Christum Regem, /pro nobis in Cruce exaltatum. / Venite, adoremus

Gràcies, mon Déu i mon tot, per la vetlla d'aquest vespre en lo temple de Santa Maria. Com agraeix mon esperit, abatut de tribulacions, el bàlsam dels nocturns que hi he escoltat! En diuen Completes i és una música sagrada amb passades de toc de festa i tonades populars que es mesclen amb la solemnitat de les formes clàssiques. Lloat sia Déu! És com jo mateix he assajat de fer en mos pobres esplets de poesia!

Volguí fer-me fonedís, en acabar la funció, i retirar-me a la dispesa, però lo senyor Josep Costa, que no m'ha deixat de petja, insistí que havia de conèixer los sacerdots de la parròquia, lo rector Joan Marigot i lo simpàtic mossèn Pinós, a qui hem saludat en la sagristia. He demanat pels autors d'aquestes Com­pletes del Sant Misteri i m'han parlat amb gran amor dels vene­rables sacerdots cerverins que les van compondre, mossèn Joan Pont i mossèn Salvador Vidal, que no fa gaires anys que van morir. Al cel sien! Lo senyor rector ha explicat que van ser molt criticats per lo fons teatral de la composició i que lo po­bre mossèn Pont només sabia argumentar que son únic objecte era atraure fidels a l'església, lloat sia el Sagrat Cor de Jesús! I tant com n'ha menester aquest temps malalt que vivim! Que ingrat, lo mon, a l'hora de pagar lo be! M'he esplaiat agraint-los la cerimònia, he demanat detalls dels prodigis goridors del Sant Misteri i els he confiat que jo mateix n'he sentida la força, aquest vespre, amb la Vera Creu presidint lo temple, ple de gom a gom. No ho he dit pas com un compliment per quedar bé, és cert que he notat reverdir en mon cor l'esperança en lo futur del món catòlic. Sobretot en veure uns fídels tan enfervorits cantant el fragment del tercer nocturn que deu ser més popular: Sicut Moyses exaltavit / serpentem in deserto...

La discreció no és virtut del senyor Costa. A mitja conver­sa amb los sacerdots ha entrat a la sagristia amb altres senyors que han començat d'afalagar-me per ma pobra obra literària. Són tres notables d'esta ciutat de Cervera, lo jove Faust de Dalmases, baró del Bollidor, i los senyors Miquel Jané i Joaquim de Pedrolo. Ja veig que aquests dies que volia de solitud se'm regiraran del tot! No han trigat a demanar-me, com prou hi estic acostumat, la caritat d'uns nous goigs de lloança al Sant Misteri. Pobre de mi! Com podré complaure'ls, ara que ma musa és muda, ma ploma esmussada i estroncada la deu de ma inspiració?