Una vegada més em trobava a Cervera...


Obra:Memòries de Ponent (p. 170-171)
Indret:Campanar
Municipi:Cervera
Comarca:Segarra

testing image

Una vegada més em trobava a Cervera, en una primavera verda i florida. La família em va acollir amb entusiasme i el pare va organitzar una conferència al pati de la universitat perquè expliqués les impressions del viatge. Ho vaig fer amb una noia anglesa que acabava d'arribar a casa per fer intercanvi amb les meves germanes i que jo havia conegut a Londres: Elizabeth Vintén. Les velles campanes em tornaven a despertar i regien novament els meus dies. «Ets un tocacampanes», diem amb manifesta injustícia i desconeixement de la realitat. El que toca les campanes, el campaner, és un ésser esforçat, que puja adelerat els esglaons del campanar i voleia sota l'ereta amb les seves campanes, sobretot els dies de festa i especialment el de Santa Bàrbara, patrona de campanes i de campaners.

Encara recordo Joan, el vell campaner cerverí de la meva infantesa, qui vaig evocar en un dels meus llibres per als infants. Després d'ell i d'alguns altres les campanes van emmudir durant la guerra dels tres llargs anys. Després tornaren a voleiar i a sonar: el Seny Major, la més greu, la Tibaud, la Car­ranca, la Nova, la Trinitat, l'Onzena, la de les hores, la dels quarts...