Sent la meravella de Manresa...


Indret:Santa Cova
Municipi:Manresa
Comarca:Bages

La Santa Cova forma part d'un conjunt arquitectònic al qual se li ha de sumar també l'església barroca i un edifici modern annex. La cova va ser formada per l'erosió de les aigües del Cardener i està orientada cap a Montserrat. Està decorada amb diverses escultures, entre les quals cal destacar les obres de Josep Llimona i de Joan Flotats, que mostren escenes de la vida de Sant Ignasi. Aquesta cova és el principal santuari dedicat al sant i s'ha convertit en un dels referents universals del món jesuític, atès que, segons la tradició, Sant Ignasi hi passà uns mesos, dedicat a la meditació i a la redacció dels seus cèlebres Exercicis espirituals, editats el 1548. Els textos que presentem per ésser llegits en aquest indret pertanyen a diferents autors i plantegen temàtiques força variades: el primer, del Baró de Maldà (Barcelona, 1746-1818) és un document d'època de valor inestimable i ens descriu com era l'indret a la primeria del segle XIX; el segon, firmat per Josep Pin i Soler, és la

testing image

Dia 11 de setembre [...]. Sent la meravella de Manresa la cova del gloriós Sant Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús -en la que renunciat que hagué la milícia espanyola en Montserrat, agenollat, humil a les soberanes plantes de Maria Santíssima en aquell son sagrat temple, per la milícia celestial, en la que deixà l'espasa, començà sa penitenta vida después de donat son vestit a un pobre, i vestir-se d'un sac, retirant-se a dita cova de Manresa; tenint-se, per lo tant, en gran veneració dels fiels, i més d'estos de Manresa, conservant una tan preciosa joia-, hem anat en est mati, sent tan adornada d'estucos, màrmol, jaspes i escultura dorada en fusta, a vèurer-la i seguir-la, acompanyant-nos-hi lo Sr. canonge Soler i la Sra. alcaldessa Obac, que hem anat primer a visitar en sa casa i junts, baixant carrers, hem eixit al convent i iglésia dels frares caputxins, i des d'allí a la sumptuosa iglésia, no acabada, dels jesuïtes, en faltar-li tots los retaules [...]. Des d'esta, entràrem a altra més estreta de què se servien los padres durant la fàbrica de son temple. Des d'esta, hem entrat a la cova del gloriós Sant Ignasi de Loiola, en la que, dictat per la Mare de Déu, compongué son tan preciós i edificatiu llibre d'Exercicis, motllo, est, que ha estat per fer sants [...].

Què primors i què belleses hem vist, dintre d'aquella santa cova de màrmols i estucos en les parets, matisats de colors, a més de tanta escultura i doradura en la seguida dels medallons d'alabastro, o jaspe blanc, en tantes fígures de palm, de més i de menos, dels passos de la penitenta vida de sant Ignasi de Loiola [...]; no havent-hi prou ulls per veure tant primor com en aquella cova havia, i jo, amb tota ma ullereta a l'ull, no podia ben descobrir.

Des de la cova, hem pujat a la Miranda, esta d'alegre vista, amb la carretera a baix i pont, amb la vora del riu Cardener, a molta de la caseria de Manresa, i, com en un grupo, la Seu; veient-se, a quatre hores distant, allí davant, a tota la llargària de la muntanya de Montserrat, a migdia, com grupos de penyes, pareixent castells en ses puntes.