A partir de l'any 1481...


Obra:Llibre de Cervera (p. 159-160)
Municipi:Cervera
Comarca:Segarra

testing image

A partir de l'any 1481 —i potser abans i tot— era representat a l'església de Santa Maria, d'una manera popular, durant la Setmana Santa, un Misteri dit La Passió del Fill de Déu, en un cadafal pagat pel Consell de la vila. És possible que aquestes representacions fossin molt generalitzades, bé que a Cervera se n'han conservat més notícies. Tenim testimonis fins l'any 1518 com un fet que era repetit cada any; no coneixem, però, ni el text utilitzat, ni qui en fou l'autor, ni les circumstàncies concretes de la representació.

Tota altra cosa s'esdevé l'any 1534 gràcies a l'actuació d'un personatge notable, mossèn Baltasar Sança, membre destacat de la Comunitat dels Preveres, en la qual havia ocupat diversos càrrecs. El 26 de febrer d'aquell any va proposar la conveniència de fer la representació de la Passió perquè així quedaria més vivament impresa a la memòria de tots. Afegia que hi havia aleshores a Cervera preveres de molta habilitat, sense, però, referir-se a les anteriors representacions que prou devia conèixer i potser les judicava de poc interès. Aquell mateix any, el dia de santa María de març, feia constar que tenia acabada la redacció del text que havia escrit juntament amb mossèn Pere Ponç i que havia estat representat a l'església.

D'ençà d'aleshores, mossèn Sança degué adquirir prestigi d'escriptor entre el clergat. L'any següent li era encarregada la descripció del pas per Cervera de Caries I, perquè constes al Llibre de Consells de la Comunitat, i així mateix, l'any 1542, la de l'arribada del príncep Felip II, la del príncep Maximilià d'Hongria el 1551, i la del bisbe de Vic el 1555, hostatjat justament a la cambra que ocupava mossèn Sança a la casa de Santes Creus.

La representació del Misteri, declara mossèn Baltasar Sança, fou feta «molt bé» moltes vegades. L'acte degué, però, de sofrir alguna interrupció, perquè en arribar  l'any 1545 insistí ell mateix a repetir-lo, ja que algunes persones eclesiàstiques s'oferien a prendre-hi part, i a més, el text havia estat completat amb nous passatges: el Convit de Llàtzer i el Consell contra Crist, per als quals ja era obtinguda llicència de l'Inquisidor. Aquesta és la darrera vegada que trobem anotada la representació del Misteri, juntament amb la declaració de celebrar-se aquell any el Concili de Trento que prohibí les representacions a l'interior de les esglésies. Si l'al·lusió no hi era posada per a citar la causa de la fi de les representacions de la Passió a Cervera, hem d'anotar, en tot cas, la coincidència.

Closa l'església a les representacions dramàtiques, mossèn Sança no renunciava a l'organització d'altres actes a la plaça. L'any 1555, juntament amb altres dos preveres, havien decidit representar la Historia de la Mora cristiana, dita també Farsa del Testament Vell i Nou i demanaven poder disposar de la plaça de la Sebolleria amb el cadafal corresponent «per a que tothom ho pogués mirar» —al·legaven— perquè «es cosa de veure» —afegien.