Anar cap al front i aturar-se pel camí...


Obra:Escriptors de la revolució (p. 114-116)
Municipi:Cervera
Comarca:Segarra

testing image

Anar cap al front i aturar-se pel camí a visitar pedres velles, col·leccions de pergamins rovellats, galeries d'antiguitats, com qualsevol turista desenfeinat i sense preocupacions, sembla una cosa anacrònica, fora de lloc, excèntrica.

I això és el que jo vaig fer. El cos pesant de la Universitat de Cervera, amb les seves cicatrius de vicissituds passades i el seu solemne silenci evo­cador, s'interposà al mig del camí, oberta la porta a la clarícia del claustre, com una temptació. «Véns amb l'esperit trasbalsat de l'angoixa contí­nua d'aquesta lluita sense repòs; vas a cercar la forta tensió dels nervis. ¿Per què no t'atures un parell d'hores a l'ombra de la vida passada i oblides la vida present? Serà un repòs, una evasió...»

—Potser que em deixés convèncer... Aquesta façana, amb els impactes de la guerra dels carlins, amb els records que surten de cada pedra, m'atrau com la primera pàgina d'un llibre saborós. Dues hores robades a la meva època! No vindrà pas d'aquí.

I entro, per la porta que ha espanyat la Revolució, al recinte de la ciència enclaustrada dels segles passats. Trobo el claustre verd de primavera entre els murs ennegrits pel pas de tants hiverns, per l'atenció a tants discursos espessos i pesants de saviesa, per la contemplació de tants mantells foscos i tants fronts arrugats. Només les plantes, renovades cada any, al mig del claustre, riuen amb els secrets dels estudiants que serva la terra es­ponjosa del jardí tancat.

Pujo una escala. A cada replà, vells objectes heterogenis: cadires, columnes, ferros forjats, gerres, llumeneres... Estils en barreja. I al capdamunt, un grup de testos amb plantes completament joves, entremig de capitells escrostonats, de més ceràmiques i més fustes i més ferros vells. És el bon humor del conservador de la Universitat convertida en museu, que posa aquest signe de vida entre tantes relíquies de temps morts.

Els nervis s'aquieten... Quina pau...! Una sala s'ha convertit en dipòsit de llibres per al front. Les prestatgeries noves, entremig de cònsoles, co­lumnes barroques, cadires del renaixement... Damunt les taules, en vells pots d'apotecari i gerres d'aram,, hi ha rams de roselles i flors toscanes que la bibliotecària ha anat a collir.

Aquests corredors llargs, amb la renglera do finestrons uniformes, de color d'hàbit, rígids davant de les finestres com monjos a l'aguait; i la barreja d'objectes i quadres arrambats a la paret...!

Corredors monacals, blancs, quiets.

Llarguíssims corredors que a aquesta hora del capvespre, quan les tenebres comencen a arrossegar-s'hi, em posen a flor de pell una esgarrifança de basarda...!

Un rellotge de pèndol està parat a l'hora que el poble entrà a la Universitat el 20 de juliol.

A les aules s'amunteguen els pergamins. L'arxiver hi tindrà feina.

Fullegem una geografia del segle disset, en tres grans volums, amb uns bells gravats. Entre aquestes pàgines temptadores, oblidaríem que el temps passa.

Però la gran temptació, és la biblioteca. Seria bo quedar-s'hi a pensar. És una gran biblioteca teològica, completíssima, magnifica.

Tot és molt solemne, en aquesta casa. Però, mi­ren, no hi manca la nota còmica Anna. Al mig de la severitat de la rica biblioteca teològica, una ridiculesa: Un armari amb pany i clau on els frares que habitaven últimament la Universitat tenien tancats els llibres prohibits. Agafem aquests llibres; hi ha obres de George Sand, de Víctor Hugo, de Renan... Hi ha llibres de fisiologia i anatomia, amb làmines. I la pudícia dels escrupolosos frares havia posat a cada làmina que representava una figura humana mostrant el siste­ma nerviós, el muscular o el circulatori, un paperet blanc enganxat al lloc del cos que cal ig­norar per a ésser virtuós.

Et deixo Cervera.

Cervera amable, amb els seus carrers amb portalades i el seu call fora muralla. Cervera que parla dels temps vells, d'història. Cervera plena de nostàlgia i de gentilesa, clara i seriosa alhora, jove i vella, amb carrers de sol i places que recorden temps passats, gent que no és, una vida que desaparegué... Cervera, la dels capellans, la dels estudiants, la de la ciència i de l'art censurats...