A la tarda, ni a la plaça airejada i llargaruda...


Obra:L'estudiant de Cervera (p. 9-10)
Municipi:Cervera
Comarca:Segarra

testing image

A la tarda, ni a la plaça airejada i llargaruda que s'obre davant la façana de la Universitat ni als grans patis interiors no hi ha gaire afluència d'estudiants. Només desfilen sota els porxos dels claustres els qui van a les classes dites de vespres.

En aquest moment tots els professors de vespres ja són a llurs càtedres, car ja fa bona estona que han tocat les tres. I com que les classes de tarda són poques i poc nombroses, l'edifici és gairebé com un rusc desert, o com una gàbia sense ocells. Són les tres de la tarda d'un dissabte tardoral. Exactament, del dissabte dia 30 d'octubre. Fa pocs dies que ha començat el curs, puix que les aules s'han obert el dia 19, o sia l'endemà del dia de sant Lluc Evangelista. Les classes de vespres són a les aules de la planta baixa, tocant al pati, cap al costat de llevant. Heus aquí la més nombrosa. És donada en una aula gran, que té unes parets grises i nues, unes finestres altes i tot de bancs arrenglerats. Tot i ésser l'aula més concorreguda en aquesta hora, una vintena d'alumnes omplen escassament les dues primeres fileres de seients, fent una taca negra en la penombra envaïdora, amb llurs capes i manteus. N'hi ha que, de tan joves, semblen uns grans infants. Uns quants, els més aparentment reposats, segueixen la carrera eclesiàstica i duen l'hàbit talar i la tonsura. La majoria, però, estudien lleis i filosofia. Aquests darrers ja s'han alliberat gairebé tots del vestit clàssic dels escolars cerverins; i encara que en conservin la capa, tanmateix una mica retallada, no duen tricorni, ni calça curta, sinó capell rodó i pantalon tivant, com exigeix la moda.