Terrat


Obra:Mentre la pols es mou (p. 18-19)
Municipi:Manresa
Comarca:Bages

Vicent Prat, en el text següent, reflexiona sobre el parc de la Seu, contraposant el seu caràcter natural als espais urbans que l'envolten. D'aquesta manera, per a l'escriptor, qui passeja per aquest parc pot escapar del brogit de la ciutat per tornar a trobar-se amb un paisatge amplíssim, en què es pot gaudir d'una magnífica panoràmica de la Manresa vella i de la vall del Llobregat, amb la muntanya de Montserrat al fons. Per la seva banda, Josep Pla es concentra a analitzar els contrastos que, en diferents nivells, posseeix la ciutat de Manresa. Com que davant per davant del parc queda el turó de Bufalvent, és indicat de llegir-hi dos poemes de Josep Junyent (Vic, 1930-1993) que en descriuen la panoràmica i en recreen els plàtans lluminosos enfront dels grisos que hem deixat enrere resseguint els carrerons medievals amb llambordes que circumden la Seu. De la mateixa manera, la visió als peus de la Manresa medieval, i dels seus patis i terrats, també es pot recrear amb el poema de Llu
testing image
Veu de Mª Àngels Verdaguer:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/q4xTGYAJL1u2vo0eGDjD.mp3
Veu de l'autor:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/ch4mhabOfkaBruYejfch.mp3

Terrat

Les mans es parlen
en arribar
la boirina del silenci,
i nosaltres les mirem
com si volguéssim entendre
els signes estranys que, morosos,
teixeixen els dits.

La pluja d'agost
-diumenge a la tarda-
ha tenyit les parets
de les velles cases
amb l'atziac color
del sac del drapaire.

Vençuts per qui sap què
-al nostre davant
sofertes teulades-
potser no ens direm
ni adéu.

Torna a mirar, si vols,
els nus filferros rovellats
curulls de gotes suspeses;
pensa com tremolen, arraulits,
els ocells; que llarga es fa
l'espera de la nit.

Del fosc celobert
pugen confoses, espaiades veus.
Hi ha un esbós de somriure als llavis
que s'endevina trist
-tu no els acompanyes.

Camí d'incert record,
baixes les escales.