—Escolta, Ramonet, digue'm la veritat: on vas?...


Obra:L'auca del senyor Esteve (p. 192-193)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

—Escolta, Ramonet, digue'm la veritat: on vas?

—Ja ho sabeu: a Llotja.

—La veritat: què hi feu a Llotja?

—Dibuixar.

—I què més?

—Res més. Per ara res més.

—Què vol dir per ara res més?

—Vui dir que més endavant puc pintar, puc esculpir.

—I per fer això que tu dius, ¿com és que no menges de gust, no treballes de gust, et distreus i ho estàs per la teva feina?

—Per la meva, prou que hi estic.

—Com és que no mires per al teu nom?

—Més de lo que vostè es pensa hi miro.

—No és veritat. Com és que sempre rumies?

—Perquè l'Art és una passió.

—Parla clar. Aquí hi ha algun secret que no me'l dius.

—No n'hi ha cap. És que l'Art pot més que nosaltres.

—I què és això de l'Art?

—Ja li vaig dir que no em pot entendre.

—Explica-m'ho.

—És impossible d'explicar-l'hi. Aquestes coses no s'expliquen: se senten, s'hi neix, i un les va estimant, estimant, fins que ve un dia que ja no pot abandonar-les.