Primavera antiga


Municipi:Manresa
Comarca:Bages

Vicent Prat, en el text següent, reflexiona sobre el parc de la Seu, contraposant el seu caràcter natural als espais urbans que l'envolten. D'aquesta manera, per a l'escriptor, qui passeja per aquest parc pot escapar del brogit de la ciutat per tornar a trobar-se amb un paisatge amplíssim, en què es pot gaudir d'una magnífica panoràmica de la Manresa vella i de la vall del Llobregat, amb la muntanya de Montserrat al fons. Per la seva banda, Josep Pla es concentra a analitzar els contrastos que, en diferents nivells, posseeix la ciutat de Manresa. Com que davant per davant del parc queda el turó de Bufalvent, és indicat de llegir-hi dos poemes de Josep Junyent (Vic, 1930-1993) que en descriuen la panoràmica i en recreen els plàtans lluminosos enfront dels grisos que hem deixat enrere resseguint els carrerons medievals amb llambordes que circumden la Seu. De la mateixa manera, la visió als peus de la Manresa medieval, i dels seus patis i terrats, també es pot recrear amb el poema de Llu
testing image
Veu de Manel Llanas:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/QYBrDTmM4jdWPDGoQgya.mp3

Primavera antiga

Al parc de la Col·legiata de Manresa.

Plàtans de primavera com una clariana
de verd als grisos ciutadans!
El carrer obac, les llambordes gastades
riuen sota les noves llambregades
que els tiren les nuoses, les generoses mans
dels arbres, amics grans
i infants amb sabatetes noves.
Dolça tremuja als ulls, arbres en transparència,
i un pany de mur daurat travat amb arcbotants!
I penso: així el meu cor, com d'una revolada,
desperta en una joia enjogassada
enmig dels vells records i els seus somnis constants.
I penso encar: ésser fidel ara, sempre i abans
és ja una bella cosa.
Així el meu cor m'agrada: en l'ordre i l'harmonia
talment una ciutat desesperadament
poblat de primaveres
venint compassades,
lúcid del succeir-se de les estacions,
que accepti cada estil, cada nova arribada.