Lo cap d'en Josep Moragues (Fragment)


Obra:Obres completes II (p. 1357-1358)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Lo cap d'en Josep Moragues (Fragment)

A la claror del dia
sobre el barrot callat
no sent les mestralades
ni el calabruix ni els llamps;
mes en venint les ombres
fa por son refilar.
Viatger, vingues d'on vingues,
si tens lo cor honrat,
flecta els genolls i prega,
com fill, davant lo cap
del pros Josep Moragues
lo nostre general.

Mireu-lo al clar de lluna
sobre el portal de Mar:
té el pergamí del rostre
fet clapes i brufat;
la boca sense llavis;
els ulls, dos esvorancs:
manyocs de cabells rojos
dels polsos arrapats;
contret de front i celles:
verdós i negrejant.
Dintre un gabiot de ferro
tot de gairell penjat,
les aus avalotades
lo piquen revolant,
i ell cruix i traqueteja,
i es mou d'ací d'allà.

De sobte se li enconen
los ulls com a fornals;
li bull la cabellera,
tot punxes, onejant:
solquen sa faç les venes
com betes d'un penyal;
dintre el gabiot s'adreça;
fugen a vols les aus,
i ell diu amb les dents closes
i amb veu d'agarrotat:

—Oh torre de cent braces,
ja pols del camí ral!
Oh mar de feres ones,
ja abisme ressecat!
Oh altíssima galera
ja estelles en la llar
on couen les bagasses
pel ventre del tirà!
Nissaga desvalguda
lo que ets i el que has estat!
Tu que de mar i terra
te feres dos esclaus,
de pellingots vestida
traient per tot la carn
vas de genolls per terra
rebent als ulls lo fang.
En lo teu pit indòmit
pels cuiros masegat
on s'han partit los ferros
de llances i panars,
lo somiqueig de dona,
que be que ara li escau!
Allà on lo cor tenies
hi deus tenir un cranc;
abans que jo ets podrida;
primer que jo has passat!

Quan sonin les trompetes
del jutjament final,
los hèroes de la terra
que dormen oblidats
pel mig de les gentades
sos fills han de cercar.
Jo els hi diré: amb vosaltres
lo roure s'ha assecat
i els nous borrons moriren
abans de plançonar.
Mireu allà els que s'alcen
d'entorn lo Montserrat
portant al coll reblada
l'anella de l'esclau:
sa cara és esllanguida
son pit i front ben baix,
sa parla és forastera,
no és nostre el seu tirat:
tots són de Catalunya,
ni un sol és català!
I els hèroes de la terra
sens veure't passaran!