Hores de bufalvents


Municipi:Manresa
Comarca:Bages

Vicent Prat, en el text següent, reflexiona sobre el parc de la Seu, contraposant el seu caràcter natural als espais urbans que l'envolten. D'aquesta manera, per a l'escriptor, qui passeja per aquest parc pot escapar del brogit de la ciutat per tornar a trobar-se amb un paisatge amplíssim, en què es pot gaudir d'una magnífica panoràmica de la Manresa vella i de la vall del Llobregat, amb la muntanya de Montserrat al fons. Per la seva banda, Josep Pla es concentra a analitzar els contrastos que, en diferents nivells, posseeix la ciutat de Manresa. Com que davant per davant del parc queda el turó de Bufalvent, és indicat de llegir-hi dos poemes de Josep Junyent (Vic, 1930-1993) que en descriuen la panoràmica i en recreen els plàtans lluminosos enfront dels grisos que hem deixat enrere resseguint els carrerons medievals amb llambordes que circumden la Seu. De la mateixa manera, la visió als peus de la Manresa medieval, i dels seus patis i terrats, també es pot recrear amb el poema de Llu
testing image
Veu de Mia Güell:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/rxvZvyZvWx1hMPVyr0xN.mp3

Hores de bufalvents

Montserrat blau-argentat
com la flor de la foixarda,
resplendeixes isolat
damunt la terra isarda,
Fa un dia clar de febrer
Han florit les bufalagues.
(Branqueta clara, jo sé
les flors que tu mig amagues.)
He passejat lentament
pels pins de capçada escassa,
Si no alena un floc de vent,
aturo la passa.
Veig terrers, rosat i pur
veig un mur de pedra seca,
la foixarda a peu de mur
que m'embabieca,
I al davant el Montserrat,
quina llum més fina!
Passo el temps com un albat,
tot ull i tot nina.
Hores de febrer gentils,
com us feu eternes.
Em ric dels abrils
i les flors externes,
La foixarda al peu
i el Montserrat a l'altura:
vosaltres sereu
la joia més pura.