Estació de França (1946)


Obra:Barcelona amor final (p. 199-200)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Estació de França (1946)

Vas tornar de la guerra amb un barret
petit de tela caqui militar:
del dret, de soldat ras, de l'inrevés
amb els galons d'oficial.
Vas fugir cap a França quan en Líster
anava afusellant els desertors
pels camps i pobles vora la frontera,
i et vas salvar fingint que eres tinent
de voladures a la retirada.
Jo tenia tres anys quan vas tornar
del penal de Santoña.
La tendresa t'havia abandonat:
com el país sencer,
t'anaves convertint en un feixista.

Anaves a Girona a treballar
en aquells trens tan lents de la postguerra.
Feies obres senzilles: era el temps
de la manca de ferro, construïes,
amb murs de totxo i voltes de maó,
cases de pescadors als petits pobles
dels quals parlava en Pla, frescos i nets
com les lluents escates d'aquells peixos
que emplenaven les barques a l'albada.

Cada dissabte el tren duia retard
i s'anava fent fosc sota la volta
de ferro i vidre a l'Estació de Franca,
amb l'olor de carbó de les andanes
i el mostrador mullat de la cantina.

Des de lluny, ella i jo et reconeixíem
entre els vagons, el fum i la gentada.

Ara m'estic mirant els trens i andanes
amb els ulls envellits d'aquell infant.
On s'acaba la volta hi ha la nit
tan fosca com les nits de la postguerra.
El rellotge groguenc damunt les vies
marca l'hora del tren de la mort,
al qual puges avui amb el barret
militar del cantó oficial
per volar els ponts durant la retirada
d'un temps que mai no ens tornarà a buscar.