El mocador del President

El mocador del President

A Lluís Companys, en record del dia l4 d'abril de l936

Del bell record de nostres mans junyides
guardo en el cor un mot: fidelitat.
Del tacte càlid d'unes mans fornides
sento l'escalf d'un crit: la llibertat.

Del seu mirar, recordo la bravesa
d'un esperit valent: que es fa immortal
quan humilment la llàgrima despresa
prediu la mort que ofrena a l'ideal.

Va ser la veu esperançada i noble
quan m'abraçà, com ídola del poble:
—Té el meu record— digué, fent-me un petó.

Veu permanent que mai no seràs morta,
del bronze fos, sóc la noia que porta
el vent de pau, del teu blanc mocador!