Sobre aquestes riberes s'aixeca el caseriu de Manresa...


Obra:Tres guies (p. 912)
Municipi:Manresa
Comarca:Bages

Vicent Prat, en el text següent, reflexiona sobre el parc de la Seu, contraposant el seu caràcter natural als espais urbans que l'envolten. D'aquesta manera, per a l'escriptor, qui passeja per aquest parc pot escapar del brogit de la ciutat per tornar a trobar-se amb un paisatge amplíssim, en què es pot gaudir d'una magnífica panoràmica de la Manresa vella i de la vall del Llobregat, amb la muntanya de Montserrat al fons. Per la seva banda, Josep Pla es concentra a analitzar els contrastos que, en diferents nivells, posseeix la ciutat de Manresa. Com que davant per davant del parc queda el turó de Bufalvent, és indicat de llegir-hi dos poemes de Josep Junyent (Vic, 1930-1993) que en descriuen la panoràmica i en recreen els plàtans lluminosos enfront dels grisos que hem deixat enrere resseguint els carrerons medievals amb llambordes que circumden la Seu. De la mateixa manera, la visió als peus de la Manresa medieval, i dels seus patis i terrats, també es pot recrear amb el poema de Llu
testing image
Veu de Laura Vilardell:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/2JzgSEoypauq3nDLvhvT.mp3

Sobre aquestes riberes s'aixeca el caseriu de Manresa, format per cases generalment altes, perquè el sentit de l'aprofitament i la passió del pam hi són intensos. Sobre el caseriu apinyat, hi destaca la mola imponent de la Seu-Basílica de Santa Maria, que dibuixa sobre el cel la seva ossada arquitectònica. Vista des de l'exterior, Manresa es presenta amb una relativa amenitat. El seu interior conté molts encants. La personalitat dels seus habitants hi és considerable. És una ciutat que sembla indiferent i alhora molt apassionada. En el curs de la seva antiquíssima història, Manresa ha jugat de vegades la carta reaccionària i altres la carta contrària, encara que potser la primera ha estat jugada amb més empenta. En tot cas, tot això és compatible amb una concepció de la vida hedonista i agradable. Manresa, ho hem de tornar a dir, és un manyoc de sorpreses i de contrastos.