testing image

D'on va sortir en Santpere? Això, tant els qui normés el veieren treballar com els qui varen tractar-lo de prop no ho sabien ben bé. I tot té una explicació en aquest món. En aquest cas concret podem donar com a certa la següent: Ell era una mena de taujà que no donava gens d'importància a les seves coses. Per tant, no les airejava. Fou, doncs, per a molts, com una mena de rovelló teatral que va brotar al Paral·lel per generació espontània, com succeeix a les obagues dels boscos amb aquella planta sucosa. La gent assídua als teatres d'aquell indret el varen descobrir un dia, ben cuinat, a punt d'ésser engolit, primerament cantant sarsueles i després fent vodevil. Varen tastar-lo i el trobaren bo. S'hi varen avesar i la dèria de menjar bolets, això és, Santpere, allà al Paral·lel, entre aquell públic, va durar una colla d'anys.