A les masies tràgiques de Prudenci Bertrana...


Obra:Música de cambra (p. 182-183)
Municipi:Vilaplana
Comarca:Baix Camp

testing image

A les masies tràgiques de Prudenci Bertrana, s'hi descriuen uns drames que poc podem ara reconstruir des de les ruïnes ocultes a les bardisses. Pocs metres més avall de la Mussara, gairebé amagades a les fondalades de fenàs, oblidades a les rases naturals del vessant esquerre, trobarem un seguit d'edificacions enrunades, que ara són refugi de salvatgines i de ramats ocasionals. Són fosques, amb petites finestres obertes al gruix considerable de la pedra. Hi ha un escalfapanxes amb certa elegància, de pedra groga, en una habitació que sent xiular ventades seques en­tre els cingles, de cara a la plana gloriosa que s'obre com una terra de promissió. A les masies, el vent fa créixer garrells i xaparrats els pins i els ginebres. Del xalet de les Airasses, no en queda el rastre, perquè la mà destructora dels visitants es rabeja també en una fúria inútil, que eixuga els esperits i els deixa erms. No arribo a comprendre per què aquestes feres abandonen els seus cataus i s'aventuren als aires lliuures i nets de camp i muntanya.

Si la vida que ens explica Bertrana arraulia de misèria i mancances la pobra gent que esdevenia esquerpa en la seva soledat, ara la nova corona són les espines d'arç i romeguera, la sang de la «vitis quinquefolia», verda a l'estiu i encesa a la tardor, i el plor escàs de pluja avara que no entendreix un terreny argilós i calcari.

Ara l'església de la Mussara és una vertadera mostra de mots encreuats: les sigles polítiques fan memòria de sang al rostre de la pau. Les pintades vermelles van tenir el contrapès d'un intent bastant reeixit que decorava l'absis, fet per un noi estranger. La fúria local també l'ha destruït.