L'endemà d'haver pres possessió del càr­rec


Obra:L'impenitent (p. 479 i 480)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

L'endemà d'haver pres possessió del càr­rec, Aspriu fou presentat a la tertúlia que cada dia, entre dotze i una, es congregava a la llibreria de l'editor, la qual fins llavors havia servit de redacció i administració dels dos setmanaris. Hi assistien, ultra els redactors i col·laboradors d'aquests, tres o quatre celebritats reconegudes i altres tantes mitjanies. La presidia, per la seva edat i pels seus mereixements, un popular humorista, comediògraf i pintor de jardins. Les seves fetes i dites, inventades o autèn­tiques, eren conegudes i celebrades de tothom. Tenia un tipus d'aquells que contribueixen, al mateix temps que les obres, a donar personalitat i fama. Alt i ferm, amb una magnífica testa de romàntic —cabell llarg i grisós i barba fina i esclarissada—; ningú, en veure'l, no deixava d'endevinar en ell un afalagat de la vida i de la glòria, un d'aquests homes vinguts al món per adornar, esculpits en marbre, l'obac d'un jardí, una plaça pública, el vestíbul d'un teatre o el saló d'un ateneu. [...]

A la simpatia que es desprenia del seu físic calia unir la que emanava de la seva conversa i del seu somriure. Conversant i somrient amb tot l'aire d'un plaga, deia co­ses profundes. Li sentíeu dir (i després ho trobàveu escrit, car la seva literatura poques vegades superava en gràcia i enginy la seva conversa): "El matrimoni té dos moments bons: el principi i el final. Són els trenta anys d'entremig els que es fan pesats." I aquesta frívola manera de judicar els actes seriosos de la vida us agafava de sorpresa i us colpia. Aspriu l'admirava i l'envejava.[...]

Amb menys assiduïtat que els tres descrits, venia a reforçar el prestigi d'aquests aperitius intel·lectuals, un poeta, erudit i catedràtic mallorquí, a qui un funest anarquista, en gratitud per uns mots d'humana compassió, havia fet hereu de la seva gorra abans d'ésser afusellat a Montjuïc.