El primer interior de llibreria que vaig conèixer...


Autor:Sempronio
Obra:Barcelona era una festa (p. 118-119)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

El primer interior de llibreria que vaig conèixer fou el de l'Española, de la Rambla del Mig, als baixos de l'Hotel Orient. M'hi va portar el meu pare, que a la segona desena del segle col·laborava a «L'Esquella de la Torratxa», periòdic que amb «La Campana de Gràcia» era cuinat i administrat en aquella tenda. Tenda de dimensions molt reduïdes, sense cap més seient que el reservat en exclusiva a Santiago Russinyol, el déu de la casa, que diàriament i en caure la tarda hi tenia la seva tertúlia. Probablement, allí jo el vaig veure per primera vegada, amb la seva barba que li rossejava l'escalfor de la pipa. A la Librería Española recalava, quan venia de Mallorca, Gabriel Alomar, que era l'altre gran home de «L'Esquella», tan identificat amb el setmanari i amb el seu editor, que aquest àdhuc l'estatjava a casa seva, al pis del carrer d'Escudellers. També Gregorio Martínez Sierra, si es trobava a la nostra ciutat amb la seva companyia de teatre, amb Catalina Bárcena d'estrella, freqüentava la Librería Española. Si no comptava Russinyol amb cap d'aquests interlocutors il·lustres, conversava amb l'amo i amb l'administrador del negoci, Josep María Burgas, poeta festiu sota el pseudònim «Mayet» i saineter remar­cable. Una comèdia seva, Gloriós Sant Medir o la Colla dels Tibats, assolí un gran èxit. La reunió, segons les èpoques, es completava amb els redactors i els dibuixants de torn de «L'Esquella» i de «La Campana» que de la mateixa manera que apareixien, desapareixien, queixosos del tracte econòmic que els donava el propietari de les publicacions i de la llibreria, n'Antoni López i Benturas. Un cert temps, per exemple, vingut de Girona, va treballar a «L'Esquella» Prudenci Bertrana, que en les seves memòries ha traçat un retrat més aviat àcid del senyor López. L'acusava de retribuir malament als escriptors, de pagar-los amb parsimònia...

—Vols que t'expliqui un conté jueu? —solia dir l'humorista Àngel Ferran—. Doncs bé, vaig a co­brar a can López.