Petita com un cop de puny...


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Petita com un cop de puny com era no quedava, ni podia quedar, un bocí de paret buit. Al portal hi havia una ventalla. Mig pany d'aquesta servia d'aparador i era ple de llibres, i l'altre mig feia d'entrada. Les prestatgeries i els llibres apilats a dins cobrien del tot les parets de l'establiment fins al sostre. A mà esquerra hi havia l'escriptori de l'amo i a continuació un taulell damunt el qual eren exhibides les novetats editorials, tant de la casa com de fora. Aquest taulell arribava gairebé fins al fons de la botiga, deixant, però, un espai d'un parell de pams entremig; el just perquè l'amo —aleshores ho era el senyor Antoni López, fill del senyor Innocent— i els dependents poguessin entrar o sortir, cap a fora o a l'inrevés quan els calia. Seguia, a continuació, acarat al carrer, un envà de fusta que figurava la paret del fons, un forat amb l'alçària justa d'un home assegut. Venia després la paret de la dreta, que arribava fins a les ventalles. Prestatgeries i més prestatgeries a cada paret, amb llibres i més llibres entatxonats en rengles dobles, talment travats. A la paret de la dreta i a l'alçària del colze hi havia una mena de lleixa que servia per a poder manipular, quan calia, els llibres dels prestatges de dalt, per tal de posar-n'hi o de treure'n; i a terra i pels angles, col·locats sobre rajols de vidre, més pilots de llibres.

Al peu de l'escriptori de l'amo i a la banda de fora, un tamboret. Era l'únic seient que hi havia a la botiga. Un moble important, car estava destinat als hostes d'honor i als personatges de categoria que queien de tant en tant a la llibreria. En aquest tamboret, hi seia, per dret propi, quan ancorava a Barcelona, Santiago Rusiñol. A la llibreria, s'hi celebrava tots els dies, migdia i vespre, abans de dinar i abans de so­par, una tertúlia molt animada. Generalment la presi­dia Rusiñol, assegut al tamboret esmentat. Els altres tertulians havien de romandre drets.