A sota el Pont Vell, no sé qui, va posar-hi barques...


Obra:Memòries (1902-1957) (p. 51)
Indret:Pont Vell
Municipi:Manresa
Comarca:Bages

El Pont Vell, descrit en els següents textos per Josep Pin i Soler (Tarragona, 1842-1927) i Vicenç Prat (Manresa, 1902-Barcelona, 1957), té un origen romà, tot i que l'actual és la reconstrucció fidel d'un pont medieval del segle XII, del qual, actualment, només se'n conserven les bases de l'arc central. El pont fou destruït el 1939 i reconstruït entre el 1960 i el 1962 i és una de les imatges característiques de la ciutat. Tots dos autors van viure, i així ho consignen en els seus escrits, un ambient molt diferent prop del Pont Vell a l'actual, solitari de vianants i ple de cotxes que van amunt i avall travessant un dels seus ulls.
testing image
Veu de Laura Vilardell:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/MpB21tEQn3gnSoUalRcn.mp3

A sota el Pont Vell, no sé qui, va posar-hi barques. Unes barquetes pintades de blanc i blau destinades, els diumenges a la tarda, a passejar-te per quaranta cèntims del Pont Vell fins a la Palanca de l'Estació. A mi, va semblar-me molt bé perquè no havia entès mai que estiguessin tan sols aquells plàtans de vora el Cardener. Tingué èxit; aviat s'hi afegiren els elements festamajoners: parades de "churros"; pianos de maneta, "caballitos" i altres notes de color. Jo, de vegades, per gaudir-ne més, m'ho mirava de lluny, de l'altra banda del riu, aquella olor de cacauets, aquells ramats de soldats i criades tan autèntics, tan "d'abans de la guerra". La Seu, al fons, creia i crec, que era una magnífica estampa.