Sense detenir-me en el poble de Sant Hilari Sacalm...


Obra:Al pie de la encina (p. 116-117)
Comarca:La Selva

testing image

Sense detenir-me en el poble de Sant Hilari Sacalm, que segons recordo haver llegit en el llibre d'Osona s'hauria de dir Secalm, vaig seguir el viatge fins a arribar a l'Establiment recentment edificat pel propietari de les aigües senyor Martorell saleta juntament amb les deus i font prodigiosa que Francesc Permanyer, el lletrat, el poeta i el ministre, celebrava cap a  l'any 1861 amb uns versos catalans que vaig oir recitar alguna vegada, i dels quals Enric de Gispert em recordava ahir mateix els dos primers:

Sant Hilari, Sant Hilari,
font de salut i de vida...

La Casa-Establiment es bastant gran i pot acollir bon nombre de gent, però no ho és prou per la infinitat d'hostes que hi acuden, de tal manera que molts es queden a viure en el poble veí, patint totes les molèsties consegüents a la distància, la manca de temps, viatge dues vegades al dia per a prendre les aigües, carruatges incòmodes, canvis atmosfèrics i dificultats i inconvenients de tota classe, que desapareixen vivint en l'Establiment, encara que aquest no es trobi a l'alçada que caldria i que suposo que ben aviat hi estaran si jutgem per les millores realitzades.

Abans d'aixecar aquest edifici, que data de només vuit o deu anys, les tres fonts d'aigua medicinal que brollen a tocar de la riera, estaven abandonades, i només es podia venir a aquestes salutíferes deus per arriscats camins de ferradura. Així ocorria en l'època, no gens llunyana, de Francesc Permanyer.