testing image

Abans de casar-se amb el meu pare, la meva mare ja anava a Caldes a prendre les aigües, perquè estava malament del fetge. Més endavant hi vam anar tota la família. Vam instal·lar-nos al balneari Prats. "A can Prats, pels disbarats", deia la gent. A can Prats em vaig aficionar de manera obsessiva al billar, potser perquè era fill únic i no tenia ningú amb qui jugar. Després devia substituir aquesta passió per una altra... Con­servo de Caldes un record molt precís de quan jo devia tenir nou anys i es va organitzar una festa a l'edifici del Vichy. Era una mena de ball de disfresses en què es produïen unes situacions molt atrevides, tenint en compte 1'època. Recordo les senyores presents a la festa enfilades a una cadira amb una canya i una pera penjant, esperant l'home que les hi arreplegués amb la boca.