Poc es podien pensar els homes primitius...


Obra:Els balnearis (p. 490)
Comarca:La Selva

testing image

Poc es podien pensar els homes primitius, que per primera vegada es van cremar els peus amb l'aigua bullenta que sortia de la terra, que aquella aigua ser­vís per res més que per a escaldar pollastres o gallines. Poc es podien pensar que d'aquella planetària escalfor, n'eixissin Caldes, Caldetes, Caldasses i Caldones, que tot vol dir lo mateix, o sia caldo de persona; poc podrien creure's que aquell caldo, temps a venir, dongués vida a cents balnearis, a tants metges, a tants fondistes de mullader, que aquell bullit fos un dels bullits que donguessin tants bons resultats a tants que viuen dels malalts; ni poc podien somniar que l'aigua arribés a ésser un vici, que una cosa ignocent arribés a matar tants reumàtics.

Els primers de caure a les piscines ens pensem que varen ésser els romans. El romà ja tenia reuma, i si no en tenia ja en va tenir. Per tot on hi ha aigua calenta, s'hi sol trobar un mosaic romà, que es on anaven a emmalaltir-se, i sempre observareu un detall: que sempre, prop de la piscina, s'hi troba alguna cremació amb àmfores i llagrimatoris, lo que prova que molts dels romans, lo mateix que passa avui en dia, passaven del bany a la fossa. Amb una sola diferència, que han dut les comunicacions, que avui els metges de ciutat quan tenen un malalt tossut 1'envien a morir al balneari, i el metge de l'establiment, quan veu que se li pot quedar, el torna a remetre an el seu metge, perquè cada ú s'enterri els propis.