Ja llevats, amb menys puntualitat...


Comarca:La Selva

testing image

Ja llevats, amb menys puntualitat que els planetes, ens dirigírem a la tan anomenada font de Sant Hilari per a poder explicar a qui ens llegeixi amb tots els punts i senyals, la virtut de les seves aigües. Realment són picants. No diré que piquen molt, però piquen. Piquen fins a l'extrem, que sé per dades rigorosament exactes, que aquell líquid conté més o menys gasosa. Una aigua, doncs, que en el seu estat natural  contingui, més o menys gas, està clar que ha de ser bona, comparada amb moltes de les que s'expenen en els cafès que no tenen ni naturalitat, ni estan ornades de tan laudables circumstàncies.

Amb tals antecedents, no és gens estrany que siguin molts els a penes apunta el sol acudeixin a la venturosa font, i que en les hores que l'home té més desitjos de dormir que de beure, es begui una ració d'aigua capaç d'apagar el foc intern del més sedent ciutadà. Hi ha hagut bevedor d'aigua que, només per assolir fama de valent campió entre els de la seva colla, com qui no fa res, glub, glub, glub, s'embegué dejú trenta gots d'aigua.  És clar que d'aquesta feta rebentà, però no importa gens: molts han estat els que han fet excessos d'aigua (que no tots han de ser de vi) i, malgrat tot, es curaren. La qüestió rau en beure bé, però en passejar molt l'aigua. Aquest és el problema, i aquesta és allí la creença. Ho és fins a tal punt, que prop de la font no es veu res més que gent passejant com una obligació, senyors molt seriosos que amb la seva manera de caminar s'endevina que estan complint un deure, que no es distreuen per res, seguint el precepte amb la més bona fe.  Per no desentendre'ns, doncs, de tan antic costum, vam beure prudentment, i pujant al carro de nou, continuàrem el camí per passejar l'aigua.