El temps de les moreres


Obra:Fonts de literatura (p. 93)
Comarca:La Selva

testing image

El temps de les moreres

La façana antiga del Balneari Prats dóna a la plaça del poble i no ha canviat gaire des que, el 1910, va ser reformat. Dalt dels testos de la cornisa hi falten les pinyes de terracota. Plataners i moreres minven l'efecte exòtic que feien avets i pal­meres. El pas del temps es nota en el jardí, menys exuberant que a començament de segle, i en l'a­la nova de l'edifici. Les fotografies ajuden a com­parar. Montserrat Roig en té una de favorita, la de les dues germanes que amb sabates "merceditas", faldilla curta i collaret aguanten un cèrcol. Vestides de manera impossible per anar a ju­gar, miren a la càmera. Darrere el fotògraf s'endevinen els pares, avis i oncles, clients del Prats de tota la vida com tantes famílies de l'Eixample barceloní. Una de les dues nenes, quasi centenària, encara visita el balneari un cop a l'any. La fotografia està penjada al final de les escales que uneixen el nou edifici amb l'antic, gairebé enfront de les habitacions 147 i 148.

Montserrat Roig coneix tots els detalls de la fotografia perquè ha ocupat sempre una d'aquestes peces de l'ala antiga. Se sap de memòria el rostre de les nenes que podrien ser, per què no, una senyora Altafulla o una Patricia Miralpeix. Per davant d'aquest replà, moblat amb un magnífic conjunt modernista, traslladen una taula mitjana i la canvien per la petita que té la cam­bra. Allá escriu Montserrat Roig, vora la finestra de porticons venecians blancs que dóna so­bre les moreres del jardí.