Manresa és una de les més nobles...


Obra:Tres guies (p. 908-909)
Municipi:Manresa
Comarca:Bages

De la mateixa manera que el viatger que arriba a Manresa, podem situar-nos davant l'estació de Renfe per llegir els dos textos següents, firmats respectivament per Josep Pla i J. M. Espinàs (Barcelona, 1927). Hi trobem una acurada introducció a la ciutat, en què es destaca, fonamentalment, la imbricació entre la fesomia del territori i el caràcter dels seus habitants. No debades, Manresa ha estat un enclavament important en el centre del país des d'època romana i, sobretot, a partir del segle XVI, anomenat el gran segle manresà, per la importància política de la ciutat i per la creació d'obres d'interès artístic i arquitectònic.
testing image
Veu de Mia Güell:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/32H3RexXecgHMY2rldNw.mp3

Manresa és una de les més nobles i antigues poblacions de Catalunya. És la Minorisa dels romans. És notable el restaurat Pont Vell medieval del Cardener, sobre la riba esquerra del qual es troba assentada la ciutat, que s'aixeca sobre una alçària i agafa un aspecte molt típic. Però, a més a més, és una ciutat moderna, perquè constitueix un dels nuclis més densos i importants de Catalunya.

Com que la ciutat es troba posada sobre diferents plans inclinats, és possible de contemplar-la sempre de front. I, com que la ciutat és una curiosa barreja d'arquitectura religiosa i d'arquitectura industrial fabril, s'ha pogut dir que a Manresa les fàbriques es confonen amb els convents, i els convents amb les fàbriques. Aquesta mescla és fins a cert punt un indici de l'esperit de la ciutat, que, si d'una banda és pràctic, laboriós i tenaç, de l'altra té un punt de ciutat levítica molt característic. La població té un aspecte - com tots els nostres rodals tocats de riquesa-atapeït, aprofitat i asfixiat, com si des de fa molts segles ningú no se n'hagués ocupat. En el moment actual Manresa és una mescla, una mica caòtica, d'arcaisme i de vida moderna. En aquest sentit és una de les ciutats més típiques que tenim. [...]

A la població, s'hi dóna, també, una curiosa barreja de persones extravertides, exuberants i obertes, típiques del litoral, i del català introvertit, tenaç, silenciós i tancat. Vic i, potser més que Vic, Manresa assenyalen la transició entre la Catalunya baixa i la pirinenca. Per a l'observador Manresa és una ciutat realment interessant.