Si afirmem que entre el Montsant i les Gritelles s'estén una plana...


Comarca:Priorat

testing image

Si afirmem que entre el Montsant i les Gritelles s'estén una plana, no serem fidels a la realitat, i haurem tractat amb indiferència i menyspreu el gran nombre de petits turons que l'esquitxen. El relleu és generós amb la comarca, com les tovalles parades per un xiquet poc traçut, o uns llençols que han viscut el tràfec de la nit. És cert que des de la punta Corbatera o des de Siurana, es pot tenir la il·lusió d'una vall planera, però quan t'allunyes dels núvols i t'apropes als camps llaurats pels hòmens, la visió és una altra, i els costers i les obagues es tornen fites del paisatge, o marcs que el delimiten i li donen esplendor. Cornudella és dalt d'un d'aquests petits turons. No sabem si triat per un atzar capriciós o amb motius prou raonables, perquè el seu origen es perd entre els plecs de la llegenda: el millor bressol possible dels pobles.

Un cop deixes enrere els tombs del coll d'Alforja (si véns del sud) o els del coll d'Albarca (si ho fas pel Nord), unes rectes, que pensaves haver oblidat, et porten fins al poble. Per això, quan hi arribes, no t'emportes cap sorpresa, perquè ja fa temps que has vist com t'esperen les cases dels barris més alts; no com passa amb altres viles del Priorat, que no les veus fins que ja ets al seu damunt. No hem de témer res si un turó, després d'un revolt, ens amaga el poble: segur que tornarà a aparèixer uns metres més enllà, ja que no està previst al destí dels pobles que es fonguin tan de pressa. Si no ens adonem de la presència del poble fins que en som ben a prop, no hem de sentir remordiments; cal tenir present que, probablement, la visió del Montsant a un costat, o de les Gritelles i Siurana a l'altre, ens haurà distret. No serem els primers a qui passa, ni tampoc els últims. A vegades, el mateix poble de Cornudella perd el sentit del temps i es queda embadalit en la visió d'aquestes muntanyes, que juguen a abraçar-lo des de fa tants anys. En aquests casos, pot semblar que els segles s'hagin aturat, cansats de córrer amunt i avall, i busquin un racó dalt del món on reposar les cames; però aquesta sensació se'n va de seguida, quan algun dels habitants fa un gest que ens torna a la realitat: com ara el Jordi que travessa en bicicleta la plaça de la Vila; o el Jaume, que torna en tractor del tros.

La carretera arriba a Cornudella i, tot i que li sap greu, no s'hi queda gaire temps; cadascú coneix quins són els seus deures, i l'obligació sempre és abans que el plaer, fins i tot per a la comarcal 242. Puja fins al Pla de l'Església, fa un canvi de rasant, i baixa per l'altre costat de turonet. En definitiva, el travessa pel mig; però dolçament, sense voler semblar una cicatriu lletja. A un costat queda el barri de les Eres, l'Església, el Celler, la Fonda i la Casa de la Vila; a l'altre, la plaça, el carrer Major i els bars del poble, distribuïts estratègicament, perquè a ningú li calgui caminar gaire si busca res de beure o una tertúlia amiga.