Del poble se n'endugué l'olor de fum...


Obra:Una sortida digna (p. 87)
Comarca:Priorat

testing image

Del poble se n'endugué l'olor de fum de les estufes de clofolles d'avellana, la sensació d'estar sempre envoltada de muntanyes que no la deixarà mai i uns quants grapats de records, com l'última vegada que va estar a Sant Joan del Codolar. L'ermita es troba a mig camí del Montsant, empresonada entre les roques calcàries que s'han despenjat muntanya avall durant segles, i flanquejada de xiprers que assenyalen el pas lent del temps. A l'altre costat de la vall, a la mateixa altura, Siurana. El dia de Sant Antoni la gent del poble puja a l'ermita, i ella jugava a amagar-se entre les roques que l'encerclen. Aquell dia va quedar-se força estona en un lloc conegut com el desert, una mena de cova en forma de falca sota la gran roca que fa de sostre, on la llegenda diu que hi meditaven antics homes sants. Aquell silenci i un paisatge etern la feren trobar-se cara a cara amb l'espiritualitat que inunda aquell indret i a tot allò que duia amagat al seu dintre. No recordava haver escoltat abans els batecs del seu cor, ni sentir com l'alè es fonia amb l'aire. Mentre fugia espantada de la soledat, començà a intuir per què era diferent.