Font de la Mare de Déu


Indret:Monestir
Municipi:L'Estany
Comarca:Moianès

Santa Maria de l'Estany fou una antiga abadia de canonges regulars de Sant Agustí, tot i que, actualment, és l'església parroquial del poble de l'Estany. A l'indret, hi hagué una església primitiva des del 990 i, a partir del 1084, hi abunden les notícies relacionades amb la comunitat. Visqué el seu moment de màxima esplendor durant els segles XII i XIII, època en què es realitzà la construcció del claustre. En aquests segles, la comunitat comptà amb la possessió de la vila de Moià i dels termes de Castellterçol, Castellcir i Muntanyola. Emperò, a partir de les darreries del segle XIV, una sèrie de qüestions polítiques, que culminaren en l'incendi de l'abadia, i el terratrèmol escaigut l'any 1448, inicià el declivi del monestir, que l'any 1775 fou totalment abandonat per la comunitat. En època moderna, sobretot a partir dels anys 70 del segle XX, s'ha restaurat l'església, dotant-la de la fesomia que té actualment. Graugés poetitza sobre alguns dels elements tradicionalment associats
testing image
Veu de Laura Vilardell:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/gO3ElZaRyS1m1qqRqqaL.mp3

Font de la Mare de Déu

Florí un roser del cel
amb roses de tot l'any
al lloc on fou trobada
la Verge de l'Estany.

L'encís d'aquell instant
avui encar perdura
al volt d'aquesta font
on canta l'aigua pura.

8 de setembre de 1967