De romeria (fragment)


Obra:Escenes castelloneses (p. 39-40)
Comarca:Plana Alta

testing image

De romeria (fragment)

Un quart abans de començar la missa ja estava e1 sinyó Ignasi de Pagès segut en terra enfront mateix de la trona que hi ha en l'ermita de la Madalena.

Resà poc, perquè les dones entraven i eixien de l'ermita i no deixaven sossegar a ningú ni oir missa en concert. No s'enfadà des de l'Introit fins al sermó més que sis vegades, perquè tenia prop un chicuelo que semblava una baralluga, i una dona que mai estava ben assentaa.

Mentres durà el sermó estigué més sossegat, amb la boca oberta quan el quaresmero recordava el Sant Evangeli; però quan començà a pegar punyaes a la trona condemnant molt enujat els vicis i les males costums, el sinyó Nasio pegà dos cabotaes i tornà a enujar-se amb el chicuelo del costat.

Quan ningú l'estorbà fou al Sanctus, i era d'oir resar al sinyó Pagès amb tant de fervor com un sant. Llavors s'acusava, el pobret, de tots els pecats de la joventut i les faltes de la vellesa; s'arrepentia d'ells, sobretot del mal gènit, que era el seu pecat més gros; i demanava perdó a Nostre Sinyor Jesucrist, que donà la seua preciosíssima sang per la salvació de les ànimes... Ah, quin milacre d'amor!... Quines punyaes al pit se pegava el sinyó Nasio! Pareixia que destarrossava amb una maça. I el pobret més de déu anys que no havia pecat mortalment!

Acabada la missa, i poc demprés d'eixir el tropell de la gent, deixà el sinyó Nasio l'ermita i començà la tornaa a casa, a on l'esperaven per a dinar.