El nostre monestir


Indret:Monestir
Municipi:L'Estany
Comarca:Moianès

Santa Maria de l'Estany fou una antiga abadia de canonges regulars de Sant Agustí, tot i que, actualment, és l'església parroquial del poble de l'Estany. A l'indret, hi hagué una església primitiva des del 990 i, a partir del 1084, hi abunden les notícies relacionades amb la comunitat. Visqué el seu moment de màxima esplendor durant els segles XII i XIII, època en què es realitzà la construcció del claustre. En aquests segles, la comunitat comptà amb la possessió de la vila de Moià i dels termes de Castellterçol, Castellcir i Muntanyola. Emperò, a partir de les darreries del segle XIV, una sèrie de qüestions polítiques, que culminaren en l'incendi de l'abadia, i el terratrèmol escaigut l'any 1448, inicià el declivi del monestir, que l'any 1775 fou totalment abandonat per la comunitat. En època moderna, sobretot a partir dels anys 70 del segle XX, s'ha restaurat l'església, dotant-la de la fesomia que té actualment. Graugés poetitza sobre alguns dels elements tradicionalment associats
testing image
Veu de Núria Camps:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/ahKmxJsSHE1KBMO5PZqZ.mp3

El nostre monestir

Les pedres del vell claustre, talment semblen daurades:
és or de la vellúria, la pols dels capitells.
Jo els veig com un bosc d'arbres, de rígides brancades,
quan sobre les arcades hi canten els aucells.

Els rics sarcòfags guarden les cendres venerades d'abats
que duien mitra, lluïen rics anells;
aquell guerrer d'espasa, de cotes emmallades,
apar que encara sigui un guarda gelós d'ells.

L'església encar conserva forma de creu llatina:
l'altar barroc escampa sos rams de flor divina;
al camaril s'albira un bell bust de marbre blanc.

És la nostra Patrona, la Mare tota pia,
la Verge més formosa d'aquesta rodalia,
que l'estimem, joiosos, com sang de nostra sang.