testing image

Les columnes de la Universitat Autònoma

A Carles Solà, rector que impulsà les columnes

Aules, facultats, laboratoris, biblioteques, sí:
aquí es transmet la Veu,
monòtonament, potser, feixugament, potser,
i cal, de tant en tant, que algú parli de tempesta,
que algun símbol ens recordi la serp i el parallamp,
l'arrel i el cel, el verí i el foc.

Això ho sap fer per si sola la Veu, és clar,
però no la nostra veu repetitiva,
emmarcada en pàgines, pissarres i pantalles,
en llibres i disquets i CD-roms,
en problemes i en exàmens,
sinó la Veu quan parla finalment per si mateixa,
quan es torna repte personal, ambició vital,
harmonia profunda i delejada.
Però això, massa sovint, no ho sabem dir,
ni ho sabem escoltar,
i alguns no arribaran ni tan sols a imaginar-ho,
i es quedaran amb un record de plom
que només el verd del campus i el riure dels amics
salvaran, refulgents, de la grisor completa.

M'agraden les columnes, sí,
aixecant-se com serps, retorçant-se com serps,
amb ullals de parallamps i escates d'ombres movedisses,
atacant el cel, desafiant la història,
dient sense paraules
allò que amb les paraules enterrem sense voler:
un infern i un paradís de recerca i saviesa.