Patum, Patum, Patum


Obra:Poesia completa (1928-1992) (p. 106-107)
Municipi:Berga
Comarca:Berguedà

Aquest és un dels centres neuràlgics de la ciutat, on se celebren els actes festius centrals de La Patum. Per aquest motiu, situats a la barana de dalt de l'església o bé davant de l'ajuntament és un bon lloc per a llegir diversos textos que conviden a la festa patumaire.

El primer, de Jaume Huch i Camprubí (Berga, 1961) la introdueix de la mà del jovent. Després els poemes de Jaume Huch i Guixer (Berga, 1880–1961), Josep Fornell i Vilella (Berga, 1898–1964), Climent Peix i Armengou (Berga, 1905–1998), Pere Tuyet i Casafont (Berga, 1913–Vilacarriedo, 1937) i Josep Maria Claret i Huch (Berga, 1914–1962) van desenvolupant les diferents fases d'aquesta festa de cabdal importància en el nostre folklore i tradicions, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

testing image
Veu d'Eva Marichalar:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/TBOKuZkHEcUwpWr4Ctxu.mp3

Patum, Patum, Patum

La tarda tota resplendeix de festa
que il·lumina els carrers de la Ciutat;
els contorns s'endomassen de ginesta
i en els rostres la joia s'hi ha abocat.

La plaça de Sant Pere ja es prepara
per gaudir d'una festa, la més gran!
La multitud, frisosa per dir: Ara!,
veu arribat el moment palpitant.

I tot de cop, la música comença
llançant a l'aire un ritme marcial:
Els Turcs i Cavallets, amb cara tensa,
reviuen un combat medieval.

Després, les Maces, l'Àngel desafien
entrecreuant-se amb foc i explosions;
vénen les Guites, que a la gent atien,
i no salven la plaça ni els balcons.

L'Àliga arriba, lluint la corona
de gran ducal que tan bé li escau;
duu la sang del Casal del Barcelona,
i dansa un ritme brodador de pau.

Han sortit, ara, els Nans de castanyoles,
somrients, molt lleugers i virolats;
innocents, van armats de banderoles;
diríeu que són nobles destronats.

I els Gegants, tots sorruts, de pell morena,
amb el pas assenyat i el gest altiu,
satisfets, giravolten a balquena
com duent dintre el cor un nou caliu.

També entren a fer la competència
molt trempats, juganers, els altres Nans;
les rotllanes que salten amb cadència
prenen l'aire amb festius repics de mans.

I per últim, els Plens: la gran follia
de diables, guspires, foc i fum;
espetecs dels fuets en magna orgia.
És la plaça un Infern! És la Patum!