Amic Pin: Gràcies per la vostra afectuosa i benintencionada carta...


Obra:C'est ça le théâtre (p. 292-294)
Indret:Casa Yxart
Municipi:Tarragona
Comarca:Tarragonès

testing image

Sr. D. Josep Pin i Soler.

Tarragona, 14 febrer 1894.

Amic Pin: Gràcies per la vostra afectuosa i benintencionada carta. ¡Estimando! Consti per de prompte que les charmantes dames queden agraïdes a vostre record, que he llegit Palique, lo vostre recomanat, i ademés Torquemada en la cruz, que us recomano (com entretingut i d'agradable lectura, encara que no mati ni fereixi), i ademés tot lo que cau a les meves mans en les hores vagarosos, que —encar que sembli estrany— no són moltes. Perquè entre passejar, dormir i cuidar-me se me'n van les vint-i-quatre que en té el dia, fora d'una mitja dotzena en què treballuquejo lo que puc. El passejar, sobretot, ha arribat a constituir ara la meva mania: surto llargues hores el dematí, torno a caminar a la tarda fins a posta de sol... i aixís vaig vivint i esperant l'hora de tornar a Barcelona.

Amb això està dit que ja conec fins cada una de les pedres de les nostres muralles, del portal del Roser per amunt a donar la volta pel passeig de sant Antoni i a baixar per la carretera de Barcelona. Al Serrallo hi baixo cada tres o quatre dies a veure subhastar i pesar el peix i fóra casi una impertinència que tractés de recordar-vos, a vós!, lo pintoresc de tals escenes, rabejades de llum i... mala olor! Però, amic Pin!, això és bo per veure-ho una, dugues, tres vegades, i amb companys: cada terç diumenge ja no fa efecte... No obstant, us he de dir una cosa, sense fer literatures. Els dies són aquí, com sabeu, tan esplèndids, tan plens de sol; el mar i el cel omplen de tal manera el panorama casi quotidià d'aquesta població que en el meu estat espe­cial passejar, veure, contemplar tot això, és lo que més me diverteix i m'afecta. Me sembla això un sanatori grandiós i m'encanta totes les tardes. Hi ha hores delicioses, a la contrapunta sobretot, sentint el clapoteig de l'aigua, i estenent la vista per aquella planura d'un blau clar, serena, riallera, lluminosa, d'una tranquil·litat ideal i adormidora: anava a dir «balsàmica»; no sé si m'explico, perquè caldria entrar en llargues explicacions sobre el meu estat d'esperit a certes hores.

Amb això, fora Fàbregas, fora ajedrez, fora amics... els pobrets ocupats en ser regidors, en passar el temps per les rebotigues. No els veig mai, o de tard en tard. !No volen caminar! A Fàbregas el vaig anar a visitar fa poc, una tarda, en una golfeta polsosa a on té la llibreria plena de llaminadures del temps d'Alfons Karr, i catàlegs i curiositats bibliogràfiques que es fa venir de París. L'altre dia li vaig pendre Le Rire, de Coquelin, i un curiós catàleg d'una exposició de dibuixos de literats. És bo trobar-se amb aquests rossignols de la llibreria parisién en una gàbia vella penjada prop la catedral de Tarra­gona! La gàbia, la voldria descriure. Té una eixideta, un terradet amb rajoles menjades de molsa i una barana de fusta corcada, que domina un munt de teulades rònegues i torratxes velles i amb bonys, d'allò mes curiós. ¿Heu vist mai la nostra Tarragona de dalt, a vista de pájaro? Des de la torratxa de casa, veig casi tocant un terrat melancòlic a on passegen les monges beates, donant-se el braç de tres en tres i saltant a lo millor com col·legiales! Que lluny, però que lluny, se troba un, mirant tot aquell teulat rònec, de Barcelona i els anarquistes i les fàbriques etc.! Tornant al terrat d'en Fàbregas, imagineu-nos als dos prenent allí el sol entre un gat i un test amb una certa planta pels talls que d'esqueix en esqueix ha passat d'una generació a l'altra des de primers del segle, i que jo em recordo haver vist també al terrat de casa i al de la meva tia i pertot, com si hagués sigut una moda botànica de tot aquell veïnat. Doncs sí: allí ens estàvem, i jo no em cansava de mirar tota aquella obra morta de teules, terrats i carrerons, mentres fullejàvem... no diríeu què?... Un folleto del fill d'en Montoliu que es va fer budista... i va morir boig. Veus aquí a Buda, enfilat a dalt de Tarragona, arran de la catedral!... Un dia us parlaré d'una jueva, majordona d'un canonge.

I no sé res més!

Mes amitiés a la vostra dona i fills. Vostre

Yxart